Cerca de notícies

Enquesta

Dulce Pontes porta a l'Auditori un disc amb Ennio Morricone

30/10/2003 |

 

La cantant descriu com "un acte d'amor" el seu nou treball, 'Focus'.

Dulce Pontes fa uns mesos que levita, des que la seva anhelada col.laboració amb Ennio Morricone es va fer realitat en un disc, Focus, que avui presenta a l'Auditori (deu de la nit). La cantant portuguesa utilitza paraules com "somni", "regal" i "acte d'amor" per descriure aquest treball, en què interpreta cançons de l'autor italià: peces de bandes sonores (algunes amb un text nou firmat per la mateixa Pontes) i cinc composicions noves.
Tots dos es van conèixer el 1995, i Morricone va manifestar el seu desig de col.laborar amb ella, però afegint que haurien d'esperar, com a mínim, que ella tingués 30 anys. El moment ha arribat després que Pontes, que ha fet els 34, hagi estrenat maternitat. "Tot això ha passat en el millor moment de la meva vida. No diré que ser mare et doni la maduresa immediata, però parar de treballar una temporada m'ha anat molt bé. A més, ara estic més grassoneta i tinc una caixa de ressonància més gran. ¡No és broma! No faig apologia de la grassor, però és així", explica la intèrpret.

INTERPRETACIÓ LLIURE

Per a ella, Morricone, autor de bandes sonores com Per un grapat de dòlars, El bo, el lleig i el dolent, La missió i Cinema Paradiso, és "un dels últims genis de la música simfònica". La relació entre tots dos va ser, assegura, molt fàcil. "Em va donar llibertat total d'interpretació. Crec fins i tot que m'hauria agradat que hagués sigut una mica més dura amb mi". Morricone es va encarregar dels arranjaments i orquestracions, i Pontes va trigar només set dies a gravar la veu. "A l'acabar em vaig quedar morta, totalment buida", revela.
En el disc ha explorat, diu, totes les seves "possibilitats d'interpretació". Una cosa especialment ambiciosa considerant els seus dots vocals naturals. "Gràcies a Déu vaig néixer amb diversos instruments en la meva veu; sóc multitímbrica", es congratula, encara que admet que unes bones facultats innates no ho són tot. "No es pot cantar només amb el cap, ni només amb cor; hi ha d'haver un equilibri". La seva aproximació a la música és, pensa, més emocional que tècnica. "És l'art més immediat i una de les portes del cor".
Focus suposa un nou allunyament de l'arrel portuguesa i fadista que va marcar els inicis de la seva carrera i va crear una certa polèmica. "Quan vaig cantar Lágrima (d'Amália Rodrigues), em van fer miques. Però el fado estava moribund, i ara hi ha moltes veus noves i una escena sòlida". No gira l'esquena als seus orígens: el pròxim projecte podria ser un disc de fados "no puristes".
Abans, espera emprendre una ambiciosa gira orquestral amb el mateix Morricone que, si tot surt bé, la podria tornar a portar a Barcelona l'any que ve. "Tant de bo. De moment, començarem a Lisboa per Nadal". Mentrestant, espera que les seves accions legals contra la pàgina d'internet www.dulcepontes.com, amb contingut pornogràfic, arribin a bon terme. "La burocràcia és molt lenta", lamenta.

Jordi Bianciotto
El Periódico