Barbara Hendricks : "Amèrica no ha avançat gaire des de Billie Holiday"
28/2/2008 |
La soprano ofereix un recital en què interpreta temes de Billie Holiday amb el Magnus Lindgren Quartet al Palau de la Música.
Després d'una vida dedicant-se a la lírica, una de les millors sopranos de la història, la nord-americana nacionalitzada sueca Barbara Hendricks, torna al Palau de la Música convidada pel Festival del Mil·lenni per oferir un homenatge a Billie Holiday amb el Magnus Lindgren Quartet.
Fa quinze anys que passeja les cançons de Duke Ellington, Cole Porter, Richard Rodgers... Què representa per vostè Billie Holiday?
Després de dedicar-me a la música clàssica i al jazz, tenia necessitat de tornar a les arrels. I per mi les arrels són el blues. De fet, tota la música és blues, sentiment, fins i tot Mozart i Bach són blues. I Billie Holiday va ser al blues el que Callas a l'òpera. Eren úniques, mítiques.
Billie Holiday, a més, componia moltes de les seves cançons.
Aquest és un aspecte que m'ha interessat molt. Són molt impactants les seves lletres, les paraules. I com a intèrpret, si la mires en un vídeo, t'adones que no fa res, que només és allà, però aquesta simplicitat et toca el cor. És impossible copiar Billie. I no ho pretenc.
Billie Holiday va lluitar contra la segregació racial. 50 anys després, el missatge de les seves cançons segueix sent vàlid?
Les cançons sempre van lligades a la situació social en què van ser escrites. I en aquell moment a Billie se la feia entrar als hotels per la porta del darrere i no podia anar a certs restaurants. Va ser una dona que va batallar molt en la seva vida i a totes les batalles de la vida hi ha un blues. Ara, si fa no fa, tot segueix igual. Amèrica no ha avançat gaire des de l'època de Billie Holiday. Candidats com Barack Obama o Hilary Clinton donen una sensació de canvi, però hi ha massa injustícia, massa hiperrics i hiperpobres. Fa vint anys encara pensava que es podia canviar alguns cosa, però la generació a la qual pertanyo, la del baby boom, es va acomodar i tot segueix igual en un món brutal. L'ésser humà és imperfecte i les noves generacions segueixen cometent els mateixos errors. Espero que els nostres fills aprenguin dels nostres errors perquè el món vagi millor. Sembla que necessitem passar dificultats per tirar endavant. Massa confortabilitat no és bona.
Creu que Obama o Hilary Clinton poden arribar a ser presidents?
Sí. Cal recordar que Bush no va guanyar les primeres eleccions. I que juga brut.
Parli'm de Magnus Lindgren.
Magnus té un talent extraordinari, entusiasme, la ment oberta a noves idees, és curiós i treballem junts d'igual a igual, s'estableix una relació vital amb tots els músics. Magnus és capaç de barrejar diferents idees musicals i compartir-les, i això és fantàstic.
S'ha trobat que un excés de respecte cap a vostè l'hagi molestat?
Sí, diverses vegades, i és un error. L'òpera és una feina, només una feina. Una vegada estava assajant amb un director i li vaig dir: "Em sembla que estic desafinant". Ell em va dir que sí però que tenia por de dir-m'ho per si m'enfadava. I jo li vaig contestar: "Dir-m'ho és la teva responsabilitat com a director. I si desafino al concert cantant a cappella sí que m'enfadaré".
Vostè ha creat un nou segell discogràfic, Arte Verum, que permet baixar un disc d'internet pagant la voluntat.
Ho faig, primer, perquè m'ho puc permetre, i segon, per als joves. Els joves sempre diuen: "El clàssic no és per a mi, el Palau de la Música no és per a mi". Però la música és una herència cultural. Necessitem l'art per viure. Si a les escoles no es fa música clàssica, com la poden conèixer? Jo els ofereixo que la tastin, i si els agrada bé i si no també. Dir que una cosa no t'agrada quan no l'has tastat és ser un ignorant. Bob Dylan, Billie Holiday, Mozart i Bach són cultura, tot és cultura i no cal triar, et pot agradar tot. El que ara no es gasta en cultura, els nostres fills ho gastaran duplicat en presons.
Una mica fort, no?
La cultura i l'art no són eines de consum com plantegen els polítics, sinó eines de participació i d'expressió d'un mateix. Si perds la capacitat d'expressar-te, et tornes violent. És important que els polítics entenguin que la cultura i l'educació no són un intercanvi de béns dels qual s'ha d'obtenir un benefici immediat, sinó que la cultura és un bé necessari per a la societat. Tony Blair va dir: "La música clàssica ha de competir amb la cultura de masses". El problema és que un no neix culte, ha d'educar-se.
Marta Porter
Avui