Cerca de notícies

Enquesta

Celebració discogràfica

17/2/2008 |

 

Els temps no són gaire propicis a l'alegria en la indústria discogràfica, però encara hi ha motius de celebració, com el desè aniversari del segell Alia Vox, amb què Jordi Savall va emprendre el camí de la llibertat i l'autoedició. El balanç de la dècada és ben positiu, no només perquè altres figures han seguit el seu exemple, sinó sobretot perquè el músic català ha creat un catàleg farcit de referències indefugibles, tant amb nous enregistraments com amb la reedició de gravacions anteriors, com els impressionants Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, que obren la col·lecció Alia Vox Heritage.

Savall reivindicava en l'últim MIDEM el paper del disc, d'aquí l'aposta també per uns exquisits llibres-discos que sadollen la sensibilitat de la immensa minoria de melòmans que no ens conformem amb el consumisme esmicolat de la xarxa. La nova entrega de la sèrie, La ruta d'Orient, és una panoràmica sonora i històrica de la figura de sant Francesc Xavier que, si bé des del punt de vista teòric crearà urticària als al·lèrgics al discurs multicultural, des del punt de vista estètic és un triomf total, amb inesperats i suggerents ecos entre la tradició europea i l'asiàtica.

Una altra mena d'experiència espiritual és la que es deriva de l'audició de la Passió segons sant Joan i la Pasqua de Sant Joan, grans frescos simfònico-corals que culminen les preocupacions religioses de Sofia Gubaidulina. Helmut Rilling ha gravat per a Hänssler la versió alemanya d'aquestes colpidores partitures amb les seves forces habituals de Stuttgart. Si la fe de Gubaidulina, com la de tants russos, es va mantenir incòlume tot i les pressions de la tirania soviètica, la que palesa Jordi Galceran en Els Pastorets adopta un to marcadament irònic propi d'un país ja força descregut, sobretot amb la carpetovetònica jerarquia eclesiàstica que ens toca aguantar. Galceran adapta el famós text de Folch i Torres i Albert Guinovart li posa música amb irresistible frescor perquè el Cor Vivaldi s'hi pugui lluir, i a fe que ho fa en aquest cedé de Columna Música. Ara bé, confessem certa predilecció per Jordi Boixaderas, narrador de veu i dicció impecables, trets menys comuns del que caldria en el teatre català.

D'una història amb bones dosis d'innocent meravella a un conte de cavallers i damisel·les enamorades, morts a traïció i una flauta feta amb ossos humans que revela la veritat. Das klagende lied és un Mahler que encara no ha trobat del tot el seu estil, però que avança ja moltes de les característiques que el definiran (a més de ser font d'autoprèstecs). Com Savall, la Simfònica de San Francisco ha apostat per la autoedició, i aquesta gravació sota la batuta impetuosa del seu titular, Michael Tilson Thomas, és un òptim complement a la seva sèrie de simfonies mahlerianes. Si es volen emocions menys truculentes, el Concert de Cap d'Any de Viena és la resposta ideal. Decca treu amb celeritat el CD i el DVD d'un esdeveniment que, tot i la faramalla mediàtica, continua sent una font d'alegria musical. I si no, que li preguntin en aquesta edició del 2008 a l'octogenari Georges Prêtre, felicíssim d'estar davant una Filharmònica de Viena de la qual extreu lectures més dinàmiques que altres batutes.

Xavier Cester
Avui