Palau centenari
10/2/2008 |
El Palau obre les portes a 14.000 visitants el dia del seu centenari
Hi ha poques institucions que arribin als 100 anys en tan bon estat de salut com el Palau de la Música Catalana. Hi ha motius per a la celebració i també per exhibir amb orgull ciutadà una obra emblemàtica del modernisme que va sorgir des de l'idealisme catalanista dels seus impulsors i que sempre ha tingut el suport de la societat civil.
El Palau celebra el centenari amb la vista posada en el passat per mantenir viu l'esperit amb què va ser creat pels fundadors de l'Orfeó Català, encapçalats per Lluís Millet, però sobretot amb la força renovadora que ha sorgit després de la reforma, l'ampliació i la restauració dutes a terme a partir de la gestió en les últimes dècades de Fèlix Millet i el treball de l'arquitecte Oscar Tusquets. Ells, amb el suport d'institucions i patrocinadors, han establert les bases per afrontar el futur amb plenes garanties.
El projecte que van encapçalar Joaquim Cabot --president de l'entitat-- i l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner --conscient que s'enfrontava a una obra de prestigi per a la ciutat-- és, passat un segle, un instrument imprescindible de la cultura local i un símbol creatiu amb segell propi que té un destacat paper a l'hora de presentar Barcelona com una ciutat avantguardista.
La sala modernista ha estat aquests 100 anys no només un centre d'irradiació musical i artística, sinó també l'escenari de reivindicacions socials i polítiques catalanes. Al segle XXI el Palau, amb un projecte d'internacionalització en marxa per situar-lo encara més en el mapa del turisme cultural i d'intercanvi de creació amb altres auditoris, és una entitat cada vegada més oberta als nous corrents artístics.
El Periódico