Cerca de notícies

Enquesta

El bon Schönberg

20/1/2008 |

 

Tant si eren 375 o 400, a l'escenari de L'Auditori (i als laterals) no hi cabia ni una agulla, tot i que feien falta més cantaires: en la primera intervenció dels homes de Waldemar, les forces de l'Orfeó Català, Lieder Càmera, Madrigal i Polifònica de Puig-Reig van ser gairebé anorreades pels decibels orquestrals. Si l'afinació del segon número era perfectible, la combinació amb les dones en el final va tenir l'imprescindible to catàrtic. De nou podem estar orgullosos de comptar amb formacions amateurs capaces d'abordar amb total solvència una obra difícil com poques (hi ha fragments per a 15 veus d'home!), una sort que ha tingut la seva contrapartida negativa en la inexistència d'un cor professional de concert com cal. No feia falta, pensaria més d'un, si els amateurs ja ho fan bé i són més barats. Sembla, per fi, que el nostre clam ha estat escoltat.

El problema de L'Auditori no és només de mida per acollir aquestes masses d'intèrprets, també és acústic. El balanç entre corda i metall és desfavorable a la primera, i les veus solistes també pateixen per fer-se escoltar des de la part frontal de l'escenari, tot i els obvis intents d'Oue per moderar el volum.

La unció de la Tove de Melanie Diener no va amagar més d'un so calat, mentre que el Waldemar de John MacMaster va pagar les pletòriques intervencions de la primera meitat amb una evident fatiga en la segona. Si David Wilson-Johnson va complir amb escreix com a Camperol esporuguit i narrador encisat pel despertar de la primavera, Thomas Randle va posar totes les seves considerables facultats vocals i histriòniques al servei d'un Klaus el Bufó antològic. Ara bé, encara no ens ha desaparegut la commoció creada per la Tórtora del Bosc de Jane Irwin, missatgera colpidora de la tragèdia. Enmig de la nodrida presència de representants del món musical català que no es volien perdre una obra sense parió, vam poder sentir que un reputat director afirmava: "Aquest és el bon Schönberg". Certa part de raó no li faltava.

X.C.
Avui