Cerca de notícies

Enquesta

El Palau es projecta al món

10/1/2008 |

 

El Palau de la Música Catalana celebra el centenari amb un ambiciós programa i una aposta per la difusió internacional.

El Palau s'ha posat maco per al centenari. Un cop acabada la restauració de l'edifici (només falten alguns punts de l'interior), la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha preparat un ambiciós programa per celebrar com cal els cent anys de la seva creació. Amb un pressupost de sis milions d'euros, l'any del Palau farà una mirada enrere per conèixer la història d'aquest coliseu que és patrimoni de la humanitat, amb exposicions i l'edició de llibres commemoratius. Però amb la mirada fixada en el present, en les diferents tendències, amb concerts per a tots els públics. El futur immediat comportarà incentivar la projecció internacional. S'ha creat un nou departament amb aquest objectiu; un espot, audiovisuals traduïts a l'anglès i al japonès, i un documental seran algunes de les eines.

L'any 1944 es produïa a l'escenari del Palau de la Música Catalana l'estrena mundial del famós Concierto de Aranjuez de Rodrigo. Les estrenes seran recordades en un concert especial dirigit pel mestre Ros Marbà. Però malgrat l'exaltació del passat, des de la brillant creació de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner a principis de segle, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música s'ha proposat que l'any del centenari sigui el motor que catapulti l'auditori arreu del món, i per aquest motiu s'ha creat una nova secció dedicada exclusivament a la seva projecció internacional, que ha començat per signar convenis de col·laboració amb l'Instituto Cervantes i l'Institut Ramon Llull, i establir contacte amb ens turístics.

També s'ha presentat la candidatura al Premi Príncep d'Astúries de les Arts. I és que l'esforç dels últims anys ha permès deixar el Palau en condicions òptimes per a l'efemèride. «Volíem que estigués com fa cent anys», deia ahir Fèlix Millet, president de la fundació. Però no tot és l'edifici, i una de les novetats musicals és la professionalització del cor de cambra de l'entitat, que es farà efectiva l'any 2009 amb el suport de la Generalitat. «Tenim una capsa de vidre però el seu perfum és la música», va dir Millet.

D'altres novetats que hi haurà per al centenari seran de caire urbanístic, atès que a finals d'aquest any està previst que comencin les obres a l'edifici del costat, a la cantonada del carrer Amadeu Vives. L'immoble s'enderrocarà i s'hi construirà una plaça simètrica a la de Lluís Millet, amb la qual cosa guanyarà perspectiva la cantonada que Domènech i Montaner considerava com la més noble de l'edifici. A més a més, està previst que a la zona s'hi construeixi un hotel.

Els actes del centenari comencen el dia 7 de febrer amb un concert dedicat als socis en homenatge dels fundadors, tot i que la inauguració pròpiament dita serà el dissabte 9 de febrer, amb una jornada de portes obertes amenitzada pel grup Comediants que culminarà al vespre amb el concert de l'Orquestra Austrohongaresa Haydn Philharmonie, que servirà per agrair el suport de les més de 200 empreses que col·laboren amb el Palau.

No tots els actes del centenari seran al Palau de la Música. Un total de 45 institucions hi col·laboraran amb diferents actes. Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir que els Premis Ciutat de Barcelona es lliuraran per primer cop fora del Saló de Cent, i l'acte serà al Palau de la Música. També s'hi farà algun espectacle del Grec, el Festival Internacional de Poesia i algun acte de la Mercè.

EXPOSICIONS I LLIBRES
Tres exposicions reals i una de virtual completen el programa musical, a més de la publicació de Palau de la Música: Simfonia d'un segle (Planeta), de Joan Anton Cararach, El Palau de la Música Catalana (Triangle), amb pròleg de Robert Hugues, que apareixerà a finals d'any. Un espot televisiu, un nou logotip, el cartell i el segell commemoratius seran la imatge del centenari, a banda d'un audiovisual i un documental que es distribuirà a televisions d'arreu del món, en què hi han participat artistes com ara Zubin Mehta, Montserrat Caballé, Ángel Corella, Ute Lemper i Òscar Tusquets. També s'està preparant un simposi sobre les obres arquitectòniques per a la música.

El conjunt de concerts, publicacions i exposicions que servirà per commemorar el centenari té un pressupost de sis milions d'euros. La meitat els paguen les administracions: 2 milions l'Estat, 700.000 euros la Generalitat, 250.000 l'Ajuntament de Barcelona i 100.000 la Diputació de Barcelona. L'altra meitat va a càrrec de la fundació, que aporta poc més d'un milió d'euros, mentre que 1,9 milions s'esperen ingressar amb les vendes.

El setmanari Presència dedicarà el proper diumenge un ampli dossier sobre el centenari del Palau de la Música.

RAÜL MAIGÍ
El Punt