Cerca de notícies

Enquesta

Camells carregats

6/1/2008 |

 

Amb una mica de sort, els Reis d'Orient ja hauran dut aquesta nit algunes de les següents recomanacions als melòmans que s'han portat bé durant el 2007, i si no és el cas, sempre hi ha l'opció de l'objecció de consciència i l'aposta per l'autoregal, que també dóna les seves satisfaccions. Sigui com sigui, els camells de Ses Majestats difícilment hauran dut una càrrega tan valuosa com la caixa que edita Harmonia Mundi pel seu 50 aniversari. En una època convulsa per a la indústria discogràfica, el segell francès continua essent el que ha estat des del 1958, un referent indispensable quant al rigor en la tria de repertori i artistes i l'acurada presentació dels seus productes. Una línia que segueix aquesta caixa de 29 cedés amb 50 obres mestres de la història de la música, des del cant bizantí fins a Arvo Pärt. No podien faltar noms cabdals en el catàleg d'Harmonia Mundi, com Alfred Deller, Philippe Herreweghe (la Passió segons sant Mateu del 1984), William Christie (amb el seminal registre d'Atys de Lully, que va marcar un abans i un després en la interpretació de l'òpera barroca francesa) o René Jacobs. Moltes hores de bona música per escoltar i reescoltar.

Curiosament, en la tria no surt cap obra de Händel. Per sort, la producció del caro sassone ja és una presència constant en els catàlegs, com el de Farao Classics. El segell edita la versió d'Alcina gravada en directe el 2005 en el Festival de Munic sota la direcció d'Ivor Bolton amb un repartiment on curiosament criden l'atenció les veus menys habituals en aquest repertori, com Vesselina Kassarova, en molt bona forma com a Ruggiero, i Anja Harteros, a qui se li perdonen alguns excessos per la bellesa de la veu i l'energia amb què encarna la maga titular. L'irresistible Tornami a vagheggiar de la mateixa òpera és un dels punts àlgids del recital d'àries de Händel amb què Danielle de Niese debuta a Decca. La soprano va saltar directa al cim de la fama amb la seva sensual Cleopatra a Glyndebourne, i és de justícia que, com en aquest festival, sigui William Christie qui faci els honors d'una veu que, sense l'acompanyament visual, continua delectant.

Ara bé, és una llàstima que tant en aquest disc com en un altre amb Janine Jansen com a protagonista, el llibret ofert per Decca es concentri en sessions fotogràfiques i declaracions inofensives de les interessades en lloc de les anàlisis musicals serioses amb què el melòman pot augmentar els seus coneixements. Una violinista com Jansen no necessita aquests subterfugis per evidenciar el seu talent, només cal escoltar aquest programa Bach on la imponent Partita núm.2 es complementa amb les Invencions a dues i tres veus arranjades per a duo i trio de corda. Maxim Rysanov a la viola i Torleif Thedéen al violoncel l'acompanyen a la perfecció.

Xavier Cester
Avui