Cerca de notícies

Enquesta

Quim Lecina reivindica les bondats del compositor Antonio Salieri

4/1/2008 |

 

«Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat» s'estrena la setmana vinent al Romea.

Puixkin va escriure, en una peça densa de deu pàgines, les raons per les quals Antonio Salieri decidia enverinar Johann Wolfgang Amadeus Mozart. És una llegenda que també reprendria Milos Forman a Amadeus i que el director i actor Quim Lecina desmenteix absolutament. Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat es podrà veure al teatre Romea de Barcelona des de dimarts i fins al 20 de gener, i se suma a la línia d'espectacles, impulsats per Quim Lecina, en què es casen feliçment teatre i música.

Per Lecina és injust que només es conegui Salieri com el qui va enverinar Mozart, quan (a més de no ser cert) va fer una gran carrera musical reconeguda en la seva època i valorable encara avui. L'obra no es limita al text de Puixkin. Ni de bon tros. Lecina, que ja és habitual a fer espectacles de músics tot incorporant partitures dels compositors, disposarà d'un cor de vuit veus, que també interpretarà les àries com a solistes i tres músics. Tot i que el gruix de les peces que s'interpretaran seran fragments que Mozart va escriure del seu Rèquiem (la sobtada mort va impedir que el culminés i, per això, hi ha fragments que els va finalitzar el seu deixeble, Franz Xaver Süssmayer) també hi ha altres àries de Mozart i un parell de peces de Salieri. Lecina també hi ha volgut introduir algunes cartes escrites pel pare de Mozart, que li recriminava, precisament, per allò que era envejat per Salieri. Aquest autor valorava la capacitat de Mozart que l'art passés per sobre de qualsevol dels valors terrenals. El seu pare, en canvi, imputava a Mozart la mort de la mare, pels disgustos que li donava.

L'obra té un principi i un final poc convencionals. Per una banda, Mozart (Quim Lecina) rep els espectadors amb un músic al vestíbul del Romea. Els músics mantenen la complicitat imprescindible pels muntatges ideats per Lecina. Antonio Salieri (Toni Sevilla) arrenca el discurs enmig de platea anunciant els motius que el duran a enverinar Mozart: «Potser no acceptes la seva decisió, però sí que t'ajuda a entendre'l», diu Lecina. El misteri desapareix des del principi. Tot i això, l'obra té un final que es reconcilia amb el mateix Salieri, un epíleg que no va voler desvelar Lecina ahir en roda de premsa. És un final que ajuda a reflexionar: un Rèquiem és un cant al Descansi en pau del finit però, Lecina insinua: «Ells no ens necessiten, mentre que nosaltres sí que depenem d'ells.»

Albert Romaní, encarregat de l'arranjament musical d'aquesta producció, celebra que aquest espectacle, a parts iguals de teatre i de música, jugui a favor l'un de l'altre: una disciplina «ajuda a entendre millor l'altra». Lecina manté que la peça té humor, tot i que el pes dramàtic, amb la mort de Mozart, no ajuda a gaires «picades d'ullet» dels músics en escena. Els intèrprets, com el mateix públic, s'impliquen en l'acció. Tot i que canti en alguna ocasió peces alegres, mostren un enuig pel camí que pren l'acció, un fet «molt enriquidor», comenta la directora musical, Elisenda Carrasco.

Lecina i Sevilla interpreten els dos compositors barrocs, sense tocar ni una sola nota. La seva interpretació, però, lluny de ser naturalista, es contagia de la musicalitat: «Recitem com si cantéssim una ària que forma part de l'obra», comenta Lecina. L'escenografia, inexistent, i el vestuari que s'aparta dels guarniments d'època però que sí que busca «una estètica equilibrada» cedeixen el pes del muntatge a la música. Lecina agraeix la col·laboració del centre cultural Sant Cugat, que els ha permès assajar el muntatge: dilluns munten al Romea i dimarts fan l'única prèvia abans de l'estrena de dimecres.

JORDI BORDES
El Punt