Cerca de notícies

Enquesta

Un 'Messies' ben equipat

20/12/2007 |

 

L'entusiasme de les 400 veus aficionades va completar una feliç vetllada amb aroma nadalenca i el triomf del treball en harmonia al Palau de la Música.

Un any més el somni s'ha fet realitat. Amb aquesta ja són 12 les convocatòries d'El Messies de Händel participatiu que l'obra social de la Fundació La Caixa ha organitzat en l'última dècada; una iniciativa que permet a veus no professionals cooperar en l'arquitectura d'aquesta obra magna que el compositor barroc va crear en només tres setmanes.

L'atmosfera nadalenca va deixar així l'empremta en l'ànima dels assistents al Palau de la Música grà- cies, en part, al contagiós entusiasme amb què les més de 400 veus aficionades --eficientment ensinistrades durant tres mesos per Montserrat Meneses i Pablo Larraz-- van afrontar l'oratori més popular vinculat al Nadal. L'altre gran responsable d'un èxit anunciat va ser Fabio Biondi, que, a càrrec del monumental elenc, va solucionar la papereta amb un acurat poder de lideratge apostant per una lectura de l'obra personal i detallista, inspirada en la primera versió que Händel va estrenar a Dublín.

El director italià, en determinats números assumint ell sol els violins primers, va aconseguir donar la sensació d'estar escoltant un Messies restaurat pels seus avivaments en els tempi i en els jocs de dinàmica, una aportació de noves idees a una obra tremendament marcada per la tradició; a la seva empara, una competent Europa Galante --conjunt que el mateix Biondi va crear el 1990-- va materialitzar un so transparent en totes les seccions, prescindint dels fagots que van adornar la partitura en versions posteriors i perfectament escortada pel segur coixí harmònic que van proporcionar una tiorba de generosa projecció i el clavecí.

Les translúcides veus del cor professional, The Norwegian Solists, es van mostrar del tot integrades en el complicat engranatge, així com els cantants solistes, que al seu torn es van entregar al vol interpretatiu amb moltes ganes: van destacar les intervencions del tenor, Carlo Allemano, de veu homogènia i agradable timbre, i de la soprano Sunhae Im, amb mitjans discrets però ben administrats.

Menys convincent va sonar la veu del baix Roberto Abbondanza, de coloratura discutible, i l'escassa projecció de la mezzo Marina de Liso, encara que els dos cantants van sentenciar qualitat en la intenció. Una feliç vetllada musical en la qual el treball en equip va predominar per sobre de tot.

MANEL CEREIJO
El Perìódico