Cerca de notícies

Enquesta

Mig segle de distància

9/12/2007 |

 

Més de mig segle separa Gustavo Dudamel i Pierre Boulez i un compositor, Mahler, i un segell, Deutsche Grammophon, els uneix. La vena sarcàstica del cronista el duria a afirmar que el jove director veneçolà signa una Cinquena simfonia presidida per un fervor bolivarià, però Dudamel, deixant de banda la desaforada atenció mediàtica que rep, és un músic interessant a qui ens agradaria veure aviat en un escenari català. Aquesta Cinquena no revoluciona la discografia -l'Adagietto és massa autocomplaent-, però és un bon testimoni de la magnífica feina de la Jove Orquestra Simón Bolívar. Per la seva banda, Boulez completa el cicle de les simfonies de Mahler amb la més massiva de totes, la Vuitena. Els solistes vocals, no així els cors ni la Staatskapelle de Berlín, és l'element més fluix d'una gravació de gran nitidesa, d'acord amb la visió clínica del director francès. No hi ha lloc per a grans fervors, però sí per a un impecable sentit de arquitectònic i una orella atenta a tot el que l'obra avança del segle XX.

Una mica menys de mig segle de distància hi ha també entre Sir Colin Davis i Evgeny Kissin, un talent immens a vegades un xic erràtic en la seva evolució que mostra la seva cara més aprofundida en una combinació original, el Concert per a piano núm.24 de Mozart i el Concert en la menor de Schumann (EMI).

Tanquem repàs amb un compositor que mai ha vist desmentit el seu triomf entre el públic per molt que teòrics d'oïda defectuosa hagin intentat fer creure que no pagava la pena. El vessant més expansiu de Rakhmàninov és el que ofereix Semyon Bychkov i la Simfònica de la WDR de Colònia amb Les campanes i les Danses simfòniques (Profil). Bychkov lliga curt les temptacions sentimentaloides per aconseguir el veritable objectiu d'aquesta música genial: emocionar.

Avui