Cerca de notícies

Enquesta

Sol davant la mort

25/11/2007 |

 

Hi ha ciutats que desperten una sana enveja musical, com Viena. A la seva incomparable història hi suma un present amb una activitat incessant, com en el cas de l'òpera i els seus quatre teatres estables: la glamurosa Staatsoper, la Volksoper i la seva tradició d'opereta, la més contemporània Kammeroper i aquest Theater an der Wien que en els dos últims anys s'ha convertit en un atractiu centre d'activitat després d'una etapa com a escenari de musicals (el cronista no té mal record d'Elisabeth, enèsima recreació de la vida de Sissí, amb posada en escena de tot un Harry Kupfer). A diferència de la Staatsoper i el seu sistema de repertori (funcions cada dia amb títols en alternança), el Theater an der Wien aposta pel sistema de stagione, és a dir, produccions que es van succeint, amb una altra diferència significativa: no tanca a l'estiu.

L'atractiu de la programació s'evidenciava no només en l'obra de Haydn i la presència de Harnoncourt, també en el treball de Keith Warner, un dels directors d'escena d'inventiva més profusa del moment (recordem la seva producció de Der Ring des Nibelungen al Covent Garden, més ben rebuda per la primmirada crítica britànica ara que s'ha fet seguida que quan les quatre parts es van estrenar per separat).

Warner va dur l'acció a un parc d'atraccions de les emocions, un carrusel de l'amor inspirat en el Prater. Colors cridaners, muntanyes russes i cavallets de fira anaven complementats per una altra referència vienesa, el divan d'Alcina, convertida en psicoanalista que intenta guarir l'ànima ferida dels protagonistes. La proposta escènica va perdre una mica de pistonada a mesura que es desenvolupava l'acció, però Warner no oblida que tota comèdia té un rerefons seriós. Quan tots els personatges troben per fi la seva parella, Orlando es queda, ja lúcid, però sol, davant la mort.

Xavier Cester
Avui