Cerca de notícies

Enquesta

Riccardo Muti: La nostra força no són les armes, és el passat cultural

14/10/2003 |

 

El director d'orquestra italià Riccardo Muti va convertir ahir el seu acte d'investidura com a doctor 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona en un assaig obert amb l'orquestra de la mateixa universitat.

D urant més d'una hora i mitja, Muti es va abocar ahir a mostrar al públic, estudiants i acadèmics reunits al Paranimf de la Universitat de Barcelona quina és la feina d'un director d'orquestra: harmonitzar un conjunt d'individualitats sense matar-ne la llibertat.
El reconegut director, que va rebre el màxim guardó que atorguen les institucions acadèmiques -l'onzè en la seva carrera- com a reconeixement a la seva trajectòria professional i humana i per la seva implicació en la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, va fer un paral·lelisme entre música i societat en dir que "una orquestra és l'exemple més extraordinari d'una societat civil". Tant una com l'altra conformen "un grup d'individus que han de treballar junts per arribar a una harmonia general en què tots es reconeguin i en què cada individu ha de poder expressar la seva llibertat individual sense aturar la llibertat individual del veí". Això, segons Muti, "no és fàcil", però s'aconsegueix amb un cap visible. "Un director no és un dictador, sinó una persona que té una idea bona per a tothom i que l'ha de portar a la pràctica sense matar la llibertat individual". "Quan els governants entenguin això s'encarregaran més de la cultura".
En el seu breu discurs, Muti va defensar el paper de la cultura a nivell universal i va demanar "més atenció" als governants de tot Europa. "La nostra força no són les armes, és el nostre passat cultural. La força de les armes destrueix el passat, un passat que precisament és la força d'Europa. Dic això perquè durant l'últim any hem vist caure perillosament l'atenció dels governants del món per la cultura, la ciència i l'art".
Reflexions musicals i polítiques es van donar la mà a mesura que Muti desgranava frase a frase el primer moviment de la Simfonia Júpiter de Mozart, modificant colors, tempos, dinàmiques i intensitats en la interpretació dels joves músics de l'Orquestra de la Universitat de Barcelona.
Muti va guarnir la seva demostració pràctica amb tocs d'humor i filosòfics, i amb anàlisis musicals. Va demostrar per què li han donat l'honoris causa: perquè "un director d'orquestra, a més de moure les mans, a vegades pensa". Va fer tocar violins primers i segons per separat mentre explicava que "psicològicament els primers violins se senten més importants que els segons, tot i que són com els spaghetti i el tomàquet, si el tomàquet no és bo, els spaghetti tampoc"; va advertir que "el perill dels intèrprets mediterranis és tocar massa apassionadament, cosa que resulta vulgar"; i va assegurar que "la música més profunda és la que hi ha entre les notes: els silencis, uns silencis que el públic sempre aprofita per tossir".


Retorn a Barcelona
Malgrat que Riccardo Muti no té cap contracte signat, va explicar que té en projecte venir a Barcelona amb l'Orquestra i el Cor de la Scala de Milà, de la qual és titular, per oferir I due Foscari, de Verdi, com a continuació de la versió concert de Macbeth que va dirigir al Liceu fa dues temporades.
El que sí que és segur és que el pròxim 14 de desembre inaugurarà el reconstruït teatre de La Fenice, víctima de les flames com el Liceu, amb un concert en què interpretarà Beethoven, Stravinsky, Caldara i Wagner, quatre compositors vinculats a Venècia. També va avançar que, el 7 de desembre del 2004, reinaugurarà la reconstruïda Scala amb l'òpera L'Europa riconosciuta, de Salieri. I, un any més, tornarà a dirigir els valsos de Cap d'Any des de Viena.


LES FRASES

"Una orquestra és com la societat, una suma harmònica d'individualitats"
"Durant l'últim any hem vist caure perillosament l'atenció dels governants del món per la cultura, la ciència i l'art"
"Un director d'orquestra, a més de moure les mans, a vegades pensa"
"Els primers violins se senten més importants que els segons, tot i que són com els spaghetti i el tomàquet, si el tomàquet no és bo, els spaghetti tampoc"
"El perill dels intèrprets mediterranis és tocar massa apassionadament, cosa que resulta vulgar"
"Un director no és un dictador sinó una persona que té una idea bona per a tothom i que l'ha de portar a la pràctica sense matar la llibertat individual"
"La música més profunda és la que hi ha entre les notes: els silencis, uns silencis que el públic sempre aprofita per tossir"

Marta Porter
Avui