Cerca de notícies

Enquesta

Clàssics que tornen

4/11/2007 |

 

De com diverses grans partitures catalanes tornen a aparèixer davant dels micròfons mentre Bryn Terfel és un terrorífic Scarpia.

Amb la memòria encara sadollada pel record de l'excepcional concert que el Cor Monteverdi i Sir John Eliot Gardiner van oferir fa poc a Barcelona, rebem amb alegria dos nous capítols de les cantates de Bach editades per SDG. Al cronista se li gira feina per cercar altres epítets per lloar els músics britànics, per això es deixa endur per la puixança del monumental inici de la cantata BWV77 en el volum 6, o per l'eufòrica sensació de fita acomplerta que amara el volum 16, on es recull el punt final d'aquest visionari Pelegrinatge Bach, el 31 de desembre del 2000 a Nova York.

Si bé deslligades de tota funció litúrgica, les formes sacres continuen atraient compositors com Xavier Benguerel. Columna Música publica el Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu estrenat el 1989, una peça no exempta de passatges colpidors, on el text llatí s'alterna amb versos del poeta. Miquel Ortega aconsegueix una resposta cohesionada de l'OBC, el Cor de Cambra del Palau de la Música i els solistes.

El retret que fem a aquest registre és el mateix que correspon a El giravolt de maig de Toldrà que treu al mercat Harmonia Mundi: un llibret insuficient que dedica només comentaris genèrics a les obres al costat de pàgines i pàgines sobre els intèrprets. Potser no cal arribar a les extenses (i reveladores) notes que Gardiner ofereix en els seus Bach o al luxe formal i lingüístic (set idiomes) de Jordi Savall a Alia Vox, però una mica més d'esforç aniria bé. Dit això, traguem el cava, perquè ja era hora que una de les obres cabdals de la música catalana rebés una gravació moderna. Antoni Ros Marbà extreu tot el lluminós refinament de l'orquestració de Toldrà, amb un repartiment on destaquen les veus fresques de Núria Rial, David Alegret i (element comú amb l'OBC amb el disc de Benguerel) Marisa Martins. Ara toca que El giravolt de maig torni a escena.

No ens oblidem de Savall, perquè el segell del músic igualadí expandeix el seu catàleg amb Septem Verba Christi in Cruce de Haydn. Podem atribuir l'emocionant resultat al fet que l'obra fos gravada allà on es va estrenar, l'església de la Santa Cova de Cadis, però és la qualitat més que acreditada dels músics de Le Concert des Nations la que explica la cura amb què resolen aquesta successió de moviments lents. Sense deixar la Península, Glossa edita l'orquestració que Francisco Guerrero va fer de sis moviments d'Ibèria (la mort, el 1997, li va impedir acabar la suite). Esperem gaudir algun dia en directe d'aquest revelador treball sobre l'obra magna d'Albéniz, perquè en el CD la Simfònica de Galícia i José Ramón Encinar recreen un món bigarrat i opulent. I per recuperar l'alè, una magnífica proposta de cambra, l'àlbum que el Quartet Ysaÿe publica en el seu propi segell amb el Quintet amb piano, el Quartet i la Sonata per a violí i piano de César Franck.

Xavier Cester
Avui