Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu defensa una lectura «continguda» de Janácek i Bartók

1/11/2007 |

 

Pons, La Fura dels Baus i Plensa signen un cartell doble amb música nacionalista
El Gran Teatre del Liceu coprodueix amb l'Òpera Nacional de París un programa doble de música nacionalista inusual: Diari d'un desaparegut, de Leos Janácek, i El castell de Barbablava, de Béla Bartók. La posada en escena correspon al mateix equip que el 1996 va presentar L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer, musicat per Manuel de Falla: el director musical Josep Pons, l'escultor Jaume Plensa i els creadors de La Fura dels Baus Alex Ollé i Carlus Padrissa. La lectura és «continguda» i onírica.

La posada en escena d'aquest programa doble és coherent amb l'anterior producció del 1996. L'exemple de Manuel de Falla a l'Estat espanyol es reprodueix en altres països com ara Txecoslovàquia i Hongria. Tant Janácek com Bartók van musicar partint dels referents tradicionals i amb un llibret amb el seu llenguatge original; era la seva resposta a la potència musical centreeuropea, comenta Josep Pons. Pel director musical, la dècada del 1910 al 1920 és una de les més creatives: la Primera Guerra Mundial trencarà amb la creació lliure dels compositors. Pont considera, per exemple, que el llibret de Janácek té «una modernitat absoluta» amb una gran originalitat temàtica.

Diari d'un desaparegut és un recull de 22 cançons que explica com el pagès Yanik s'enamora d'una gitana que aconsegueix captivar-lo fins al punt que perd el cap per ella i abandona tradició, família i terres. Pel que fa a El castell de Barbablava, parla d'una noia, Judith, que s'enamora d'un ser misteriós, el duc Barbablava. Ella provarà de descobrir què s'amaga en l'interior d'aquest ésser que l'enamora. Àlex Ollé i Carlus Padrissa justifiquen unir els dos títols comentant que en totes dues peces es constata «l'atracció pel desconegut».

Els directors de La Fura dels Baus compten amb l'artista Jaume Plensa per idear «una posada en escena continguda». Tant és així que el Diari d'un desaparegut s'ambienta en un simple forat, d'on la gitana desarrela el camperol, i no hi ha cartró pedra per mostrar El castell de Barbablava: és el mateix Liceu. En comptes de set portes, Judith descobreix els misteris gràcies a un insinuant joc de llums i d'imatges desenfocades.

LLENGUA MUSICAL
La pulsió rítmica de l'òpera ve de la mateixa llengua original. Tant és així que Pont indica que, en l'obra de Bartók, «la rítmica no està escrita, només les corxeres». La rima es produeix a partir de la sonoritat de la llengua, fins al punt que han de modificar puntualment la partitura perquè s'adigui a la rítmica lingüística. La llengua és una de les grans dificultats del text perquè els intèrprets no dominen aquest idioma. Per les sessions del Liceu, s'ha fet una labor d'assessorament lingüístic per ser fidels a la sonoritat de l'hongarès, comenta Joan Matabosch, director del Liceu.

El Liceu presenta per primer cop en versió escènica Diari d'un desaparegut. Pel que fa a El castell de Barbablava, només s'ha pogut veure una versió escenificada a càrrec de l'Òpera Nacional de Budapest a mitjan anys cinquanta. Avui aquesta peça es considera «una de les grans òperes del segle XX», afirmava Matabosch. La Fura dels Baus i Josep Pons participaran pròximament en altres produccions del Gran Teatre del Liceu. Ho assegura Joan Matabosch, sense voler avançar res més. Padrissa produeix a València la Tetralogia wagneriana. Matabosch descarta que aquesta es vegi al Liceu.

JORDI BORDES
El Punt