Cerca de notícies

Enquesta

Cecilia Bartoli viatja al segle XIX de la mà de la diva María Malibrán

30/10/2007 |

 

La 'mezzosoprano' italiana publica 'María', un disc que rescata "joies operístiques oblidades". Una exposició itinerant mostra objectes de la llegendària cantant, primera estrella del 'bel canto'

La gran dama de la música clàssica, la supervendes Cecilia Bartoli (Roma, 1966), va irradiar ahir passió a l'hora de parlar del seu nou disc: María, en què adreça la mirada a María Malibrán (1808-1836), que tenia una veu que era un "instrument increïble" que li va permetre convertir-se en la primera dona estrella de l'òpera. La mezzosoprano italiana ha desenterrat "joies operístiques oblidades" que podran ser disfrutades pel públic al concert que oferirà diumenge al Palau de la Música i per al qual no queden entrades. El mes de juliol passat, quan es van posar a la venda, es van esgotar en poc més de mitja hora. Una cosa semblant al que va passar a Madrid, on l'actuació de la diva italiana tindrà lloc divendres al Teatro Real.

"Era una dona extraordinària, passional, escandalosa, exuberant i molt dotada", va dir ahir Bartoli a l'hora d'analitzar la figura de María Malibrán, que va néixer a París de pares espanyols. Per encomanar al públic el seu entusiasme, l'artista italiana va anunciar la presència d'un museu mòbil on s'exposaran joies, manuscrits i cartells que documenten la "llegendària personalitat" de Malibrán. L'autobús en què estarà instal.lada la mostra --amb entrada lliure-- s'ubicarà als voltants de les grans sales de concert incloses en la gira europea (a Barcelona serà a la plaça de la Catedral).

ARRAN D'UN RETRAT
Bartoli es va enamorar musicalment de Malibrán quan el seu productor n'hi va regalar un retrat. La imatge li va despertar tanta curiositat que va començar a bussejar en arxius i biblioteques per saber més d'aquella gran dona. "Vaig descobrir que era tot un personatge", va afirmar amb un somriure. "Era --va afegir-- una dona moderna, emancipada i activa".

Al no haver-hi cap gravació amb la veu de Malibrán --que arribava sense problemes a tres octaves a partir del re central-- Bartoli va haver d'investigar a través de la música que ella va fer i també a través de la que van escriure per a ella diferents mestres (inclòs el seu pare, el compositor rossinià Manuel García).

La diva italiana va destacar que María suposa "un retorn" als instruments d'època i a la música escrita llavors. "Estem acostumats --va matisar-- a escoltar aquestes composicions amb instruments moderns, així que el disc és un viatge per la música preromàntica. Rescatem una vocalitat gairebé oblidada". La dificultat més gran a l'hora d'abordar els temes del CD va ser, segons Bartoli, mantenir l'elasticitat en la vocalitat. "Malibrán estava tan dotada per a la música que podia improvisar sobre la marxa", va explicar amb admiració.

CASTANYOLES
La investigació portada a terme per la mezzosoprano va permetre rescatar de l'oblit 16 peces. Vuit d'elles són inèdites. Per exemple, l'ària flamenca que va escriure el pare de Malibrán i que Bartoli canta acompanyada de castanyoles. "Jaleo, jaleo", va dir fent broma l'artista en to rialler quan li van preguntar per la presència de castanyoles.
Després d'analitzar el seu nou disc, Bartoli va recordar que la investigació i la difusió de la música segueixen sent les seves principals missions. La Fundació Cecilia Bartoli, nascuda aquest any, pretén acostar la música clàssica al gran públic perquè no sigui una àrea reservada a grans experts. Les xifres --sis milions de discos venuts i quatre Grammys-- sembla que li donen la raó.

OLGA PEREDA
El Periódico