Cerca de notícies

Enquesta

"Ballo" de notable alt a Sabadell

4/10/2007 |

 

14 anys després d’haver-s’hi representat per primera vegada a Sabadell, el Teatre la Faràndula torna a presentar la verdiana Un ballo in maschera com a pòrtic de la 26º temporada dels Amics de l’Òpera de la capital del Vallès Occidental que també inclourà La traviata i el doble programa integrat pel "díptic del tríptic", és a dir Suor Angelica i Gianni Schicchi, a més de la sarsuela La rosa del azafrán de Guerrero.
La direcció escènica de Carles Ortiz narra amb efectiva linialitat la tràgica història emmarcada en una de les òperes que més maldecaps van originar en Verdi a causa de la censura. I ho va fer ben agombolat per la senzilla però eficaç escenografia de Jordi Galobart.

José Collado és un director experimentat i molt hàbil en treure el millor i salvar de situacions compromeses els músics que té al davant i de fer-ho sense escarafalls però sense rellevants excel.lències. Un home d’aquells que sempre queden bé, al servei de la partitura que té al davant. L’OSV va respondre igualment bé a les ordres de la batuta de Collado, així com un cor, el dels Amics de l’Òpera, que necessita urgentment reforços o canvis generacionals en algunes de les seves seccions.

Damunt de l’escenari, un generós Josep Fadó assumia la part de Riccardo amb el timbre estentori que caracteritza el tenor de Mataró. Una major ductilitat en el fraseig i una emissió menys engolada acabarien de fer rodona la, ja de per si, notable prestació de Fadó. La soprano andalusa Maribel Ortega ha estat una de les revelacions de les últimes temporades a Sabadell i ara torna a justificar la seva fama creixent amb una Amèlia generosa en recursos i prestació. Tot això al costat de l’afortunat retorn d’Ismael Pons a Sabadell amb un Renato de línia noble i convicció dramàtica, tot i la puntual interrupció de la seva ària del primer acte a causa de dos impertinents telèfons mòbils. No van ser els únics que van sonar. Fins quan haurem de suportar el suplici de la manca d’educació d’un sector de públic a qui li és completament igual la feina dels altres?

Jaume Radigales
Dietari Operístic