Cerca de notícies

Enquesta

Pons: "M'he embarcat en una empresa titànica"

12/10/2003 |

 

El director afronta la seva primera temporada amb l'Orquestra Nacional.

Josep Pons s'ha enfrontat a la seva primera temporada com a director titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya (ONE), en un concert divendres a l'Auditori Nacional, en què va abordar la Tercera simfonia de Mahler. La seva batuta porta aires de renovació a una institució que feia 15 anys que no es plantejava uns objectius clars i que tenia seriosos conflictes laborals. "M'he embarcat en una empresa titànica que un home sol no pot tirar endavant. Necessito el suport de tothom tant dels de dalt com dels de baix", admet el director.
"No hauria acceptat el càrrec si la vaga que els músics han convocat no estigués ja en vies de resolució. Seria absurd voler afrontar un augment en el pressupost per realitzar una renovació artística sense els problemes laborals resolts", va afegir el director. Creada a finals del segle XIX, l'orquestra madrilenya amb cor professional propi és la més veterana i la que disposa de més plantilla d'Espanya.
Pons (Puig-reig, 1957) té clara la seva prioritat: "L'orquestra ha de ser un referent de qualitat i de repertori". Així com els seus objectius: atraure un públic jove mitjançant preus econòmics i amb programes realitzats en connexió amb altres entitats. "Penso en un projecte global de cultura. La temporada de l'ONE ha d'enllaçar amb la d'altres entitats per aprofundir ja sigui en un tema com en un autor o en una època. I tant al Museu Reina Sofia com en altres llocs la resposta que he rebut fins ara ha sigut molt entusiasta", explica.
El director posarà en marxa un "protectorat per a música de cambra", per a grups com ONE Classic, ONE Barroque, ONE Jazz i ONE percussions. I també té previst aprofundir en la música del segle XX i XXI, treballant al costat de compositors de renom. "El compositor serà el director artístic de l'orquestra durant tres setmanes. Haurà de convidar solistes i programar un 50% d'obra pròpia, que no espanti el públic, i l'altre 50% de repertori vinculat a ell". Franz Wermer Henze (Alemanya, 1926) serà el primer a inaugurar aquest apartat al qual també ha convidat George Benjamin (Londres, 1960) i John Adams (Worcester, Massachusetts, 1947).

EL SEU PASSAT AL LLIURE
Però mentre posa en funcionament aquest gran projecte a Madrid, la nineta dels seus ulls, l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, que va fundar ara fa 18 anys, llangueix. Àlex Rigola, l'actual director de l'històric teatre català, no compta amb ella. "Si li ha arribat el final, l'hauríem d'acomiadar amb unes jornades musicals; un funeral digne perquè la gent es pugui acomiadar de l'orquestra". I afegeix: "L'orquestra del Lliure és la meva vida. Però la decisió de què se n'ha de fer és de Rigola i la respecto".
Encara que Pons lamenta que no valori la tasca realitzada i llanci per la borda una formació que ha donat sobrades mostres de la seva talla en gravacions i gires internacionals. "No trobarà res millor que concordi amb la seva idea de renovació i de nova creació. Per a això, els millors músics els tenia a casa". I llança la següent reflexió: "Amb aquesta orquestra es perd un espai creatiu que a Barcelona ningú més cobreix. Aquesta ciutat, en lloc de donar hormones com ha fet Londres amb la London Sinfonietta; París, amb l'Ensemble Intercontemporain, i a Munic, amb l'Ensemble Modern, la deixa morir i amb ella es perd un estil".
Pons es queixa que a Catalunya "hi ha una gran falta d'ambició. ¿Aspirem de debò a ser una potència cultural? --es pregunta el director--. Si la resposta és que sí, necessitem empenta, com el Barça, tot i que ara fa figa".

Marta Cervera
El Periódico