Cerca de notícies

Enquesta

IN MEMORIAM. Eugene Istomin (1925 - 2003)

12/10/2003 |

 

El nom que primer ve al cap a l'hora de parlar d'Eugene Istomin és Pau Casals, no debades la relació artística i personal que el pianista va tenir amb el gran viol·loncelista català va marcar de manera intensa la seva trajectòria. Aquesta relació va anar encara més enllà quan, després de la mort de Casals, el 1973, Istomin es va casar amb la seva viuda Marta, i culminarà la setmana vinent quan aquesta porti les restes del seu segon marit al Vendrell, perquè reposin al costat de les de Pau Casals.
Però hi ha altres figures amb les quals Istomin va col·laborar, creant un trio memorable, el violinista Isaac Stern i el cellista Leonard Rose. Quina millor prova de la categoria artística d'un músic que la seva capacitat per al diàleg, condició sine qua non del repertori cambrístic? Això no vol dir que Istomin no fos també un solista remarcable. El cronista només el va veure un cop, el 1996, al Palau de la Música, en un recital ben eclèctic (de Mozart a Chopin, de Beethoven a Dutilleux passant per Debussy). Tècnicament, els resultats no van ser pas impecables, però tocar el piano no és un esport de punteria, sinó un art, i Istomin obria una finestra a una altra època, en la qual la veritat profunda de la partitura (ja fos una miniatura o una gran sonata) estava per sobre de la freda precisió mecànica.

Xavier Cester
Avui