Cerca de notícies

Enquesta

José Cura: " Si la nostra generació fa bé els deures, l'òpera continuarà"

25/9/2007 |

 

Entrevista: José Cura El tenor argentí protagonitza l'òpera 'Andrea Chénier', d'Umberto Giordano, amb la qual el Gran Teatre del Liceu inaugura la temporada.

Com és Andrea Chénier?

Vaig estrenar el paper el 1997 al Covent Garden, però només n'he fet 6 o 7 produccions perquè no és una òpera que es faci gaire sovint. És un personatge més per cantar que per actuar, és monolític, no canvia, té uns ideals i mor per ells. És molt més ric el personatge de Gérard, tant musicalment com psicològicament, és més modern. Cal cantar molt i molt agut. El mateix Giordano va dir que se li n'havia anat la mà amb uns moments vocalment impossibles.

'Andrea Chénier' retrata la Revolució Francesa. És una òpera verista?

En absolut. Giordano no és verista. Els seus llibrets són molt forçats i quan cau l'acció cau la música. El verisme no és fer una òpera amb rerefons històric, és que música i lletra van juntes, expliquen un drama i no les pots separar.

Els darrers anys ha cantant sovint al Liceu. El veurem sovint per aquí?

No, ha estat una coincidència que hagi fet Otel·lo i Andrea Chénier tan seguit. La meva relació amb el Liceu és bona, però no hem trobat dates ni títols per coincidir. No tornaré fins al 2011, amb Cavalleria rusticana i Pagliacci.

Estrenarà alguna nova òpera?

Al gener faré Le Cid a Zurich i al Juny Edgar a Torino, l'únic Puccini que em faltava. I el maig del 2008 estreno Un ballo in maschera a Colònia com a director d'escena i escenògraf, però no canto.

¿Amb direcció d'escena clàssica o moderna?

Em sembla un error pensar que per ser modern s'ha de ser histèric i que per ser original s'ha de ser controvertit. L'important és fer una bona lectura dramatúrgica. L'única manera de salvar l'òpera per a les noves generacions és portar-la al mateix terreny que el teatre de prosa, actuar des de la veritat actual. Si Otel·lo és moro s'ha de retratar la societat musulmana actual, a Samson el terrorisme i a Butterfly el turisme sexual. En teatre fa 50 anys que es fa i el cant està al servei del teatre. Amb Ballo estic condicionat perquè tinc un Ricardo de color, o sigui que parlarem del racisme a Alemanya, on els conflictes socials segueixen existint.

Vostè és cantant, director d'orquestra, d'escena... No és massa?

Per què no? En cine i en teatre hi ha actors directors. Aquest estiu a Croàcia he dirigit La comedia finita, on combinava dansa, teatre i òpera i a més actuava. Segur que hi ha públic conservador, però la majoria de gent sap que cal mobilitzar-se. Si la nostra generació fa bé els deures l'òpera continuarà, però amb la crisi que hi ha a tots els teatres, si l'òpera no es modernitza s'acabarà. I com a artistes és la nostra obligació fer-ho.

Marta Porter
Avui