Cerca de notícies

Enquesta

L'Òpera de Butxaca estrena quatre títols i obre un cicle a Alemanya

24/9/2007 |

 

El festival es completa amb tres creacions insòlites interpretades per dones.

«Excepcional». Així defineixen la els organitzadors la dotzena edició del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions. Amb un pressupost d'uns 200.000 euros aconsegueixen estrenar fins a quatre obres d'autoria catalana gràcies al suport del Liceu, el TNC, la Beckett i el Staattstheater Darmstadt, a Alemanya. És, precisament, en aquest escenari on el festival donarà a conèixer creacions catalanes, en el marc de les activitats que Catalunya ofereix com a convidada a la Fira de Frankfurt.

Des del 24 d'octubre i fins a l'1 de desembre, el Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions programa quatre òperes i tres audicions complexes a Barcelona. Saló d'Anubis o L'Acadèmia de Lilí & Dante, que s'haurà estrenat al Staattstheater Darmstad el 18 d'octubre, servirà per inaugurar el festival al TNC, un escenari que s'integra per primer cop en el cartell. Amb partitura de Joan Albert Amargós i llibret de Toni Rumbau (director del festival) la peça mescla la música amb els titelles, la màgia i el teatre visual. L'obra, escrita en castellà, s'ha versionat en català i s'intercalarà en les sis funcions de les Glòries.

Le Cuzzoni, amb llibret de Marc Rosich i música d'Agustí Charles, remet a la cantant de Haendel i la imagina al final de la seva vida, poc abans de fer l'última gala pensada per a recollir fons per a la cantant. La peça es programarà a la Sala Tete Montoliu de L'Auditori. Ja és el tercer cop que el jove dramaturg s'endinsa en l'òpera. Per Rumbau no és estrany, tenint en compte que «diu que quan escriu per a teatre pensa en l'òpera».

El tercer títol operístic és el programa doble Hangman, Hangman i The town of Greed de Lleonard Balada, compositor català resident als Estats Units. A les dues peces hi ha el mateix protagonista, tot i que estan ambientades amb trenta anys de diferència. L'obra denuncia la voracitat capitalista americana. Es representarà al Foyer i suposa la primera coproducció amb el Liceu. Cada dos anys s'hi programarà un títol del festival d'òpera contemporani. L'última òpera serà en versió concert, per problemes de pressupost. Odola (‘sang' en basc) és una versió d'Antígona d'Albert Mestres i Jordi Rossinyol. La peça ha anat ampliant el cor (fins a 16 veus). A la Beckett el cor tindrà tractament electrònic i s'espera, més endavant, l'estrena amb les veus originals.

Tres dones cantants amb personalitat completen el cartell: Katarina Livljanic, «una virtuosa de la música antiga», que s'inspira en el personatge bíblic de Judith; Mary Carewe, «la Utte Lemper anglesa», amb un repertori que inclou el cabaret, i Isabelle Banco, que alterna piano i cant en una peça intimista i onírica.

JORDI BORDES
El Punt