Cerca de notícies

Enquesta

Una dona molt llesta

29/7/2007 |

 

Angela Gheorghiu és una dona molt llesta (suposem que intel·ligent també). Tot i els seus numerets de diva, la soprano romanesa domina amb efectivitat mortífera les seves armes de seducció. La Scala es va rendir a Gheorghiu en el seu recital de debut captat pels micròfons d'Emi, encara que el programa -calcat del que va interpretar en el debut al Liceu- és de risc mínim i, a més, segons les fotos del llibret, va ser interpretat amb partitura davant. Això sí, les ovacions comencen des la primera cançoneta. Com dèiem, una cantant molt llesta.

Segur que hi ha molts fans que pelegrinen darrere Gheorghiu per seguir les seves actuacions (o cancel·lacions). Un pelegrinatge més fructífer va ser el de John Eliot Gardiner amb les cantates de Bach, reflectit ara en una sèrie discogràfica per a Soli Deo Gloria, que el lector sofert ja sap que el cronista segueix amb devoció. Nova estació, el volum 23, en el qual, aquest cop, lloarem els instrumentistes dels English Baroque Soloists, com els oboès en la pastoral ària d'alt de la cantata BW42 o el planyívol violí en l'ària de baix de la BW158. Avui el cor que lloem és el Gabrieli Consort, que, sota el guiatge de Paul McCreesh, ens mostra The Road to Paradise (Deutsche Grammophon), un camí que passa, naturalment, pel Regne Unit i la seva rica tradició coral, des del Renaixement fins ara. La juxtaposició de Tallis, Shepard (el corprenedor Media vita in morte sumus) o Byrd amb Britten, Holst o Howells es revela tot un encert. Tanquem tria amb un altre intèrpret, com McCreesh, de recent pas per Barcelona, el pianista Nikolai Lugansky, partner ideal d'Alexander Kniazev en sengles lectures d'alt contingut poètic de les sonates per a violoncel de Chopin i Rakhmàninov (Warner). I és que l'estiu també és època de passió.

Avui