Cerca de notícies

Enquesta

Josep Pons: No entenc cap on va Catalunya culturalment

7/10/2003 |

 

Josep Pons s'estrena divendres com a director artístic i titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya amb un projecte ambiciós que vincula la música a la resta d'arts. Pons diu adéu amb tristesa a l'Orquestra de Cambra del Lliure.

"Si s'havia d'enterrar l'Orquestra del Lliure, hauria volgut fer-li un funeral"

"En cultura hem de ser molt més ambiciosos i al final ho acabarem rendibilitzant"

M.P. Fa sis mesos condicionava l'acceptació del seu càrrec a tres condicions: l'acceptació del projecte, consens amb els músics i respectar la seva vinculació amb l'Orquestra de Granada, de la qual també és titular.
J.P. El projecte són les meves línies d'acció pel futur i aprovar-lo vol dir no haver d'estar-nos qüestionant si aquest és el camí correcte. Els músics també hi estan molt il·lusionats i, pel que fa a Granada, seguiré aquesta temporada per tenir temps de buscar un successor. És impossible dur dues orquestres al 100% si t'hi vols implicar de veritat.
M.P. El seu és un projecte molt ambiciós, més cultural que estrictament musical en tant que vol interrelacionar-hi diferents institucions.
J.P. Sí. En una ciutat d'una certa dimensió s'han de sumar els esforços de les entitats que perseguim el mateix fi. No només hem d'entretenir la societat sinó intentar sacsejar-la, fer-la pensar i contrarestar la quantitat de misèria que es dóna amb tants programes dolents de televisió. Hi ha d'haver antídots i l'art n'és un. Si es fa un concert sobre Faust, es pot complementar amb exposicions, conferències, pel·lícules i literatura. Així el concert no és només una experiència acústica, sinó que esdevé una experiència estètica. Hem de ser ambiciosos i ser un model per a Europa, ens interessa; i en canvi pequem de poca ambició, i a Catalunya més.
M.P. Per a una orquestra que porta quinze anys sense projecte artístic, això és com un miracle.
J.P. Doncs també farem grups de cambra: l'ONE Ensemble per a música contemporànica, l'ONE Barroca amb instruments antics, l'ONE Clàssics, l'ONE Jazz, l'ONE Percussió... I entrem en el món discogràfic per donar a conèixer l'orquestra a fora. De moment ja tenim el compromís de gravar l'Atlàntida de Falla amb Harmonia Mundi.
M.P. Quines són les mancances de l'orquestra?
J.P. El principal és posar ordre. Durant quinze anys s'ha hagut de regir sola, hi ha hagut una indefinició laboral i molts músics han resistit amb contractes anuals prorrogables o no que ni servien per anar a un banc a demanar una hipoteca. Els músics que han aguantat, jo els valoro molt. Fer un concert cada setmana en aquestes condicions és una proesa.
M.P. Quina és la seva línia artística?
J.P. Seguir amb la política d'encàrrecs i d'estrenes, recolzar la creació i el repertori espanyol, en tant que és l'Orquestra Nacional d'Espanya, ser testimonis del que s'està fent a fora, i seguir amb el gran repertori, tot lligat amb un discurs estètic coherent.
M.P. Canviant radicalment de tema, què ha passat amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure?
J.P. S'ha acabat. I ho entenc perquè la nova direcció del teatre ha de fer la seva proposta artística. És cert que fa temps que jo no hi sóc en primera línia, però hi havia gent que feia rutllar l'orquestra molt bé. Jo només vull fer una reflexió i un lament. La reflexió és que han acabat amb l'orquestra i res no ocupa aquest espai, no sé si estem en condicions de perdre res. L'Orquestra del Lliure era una manera de programar, de fer música, de sentir Ellington i Stravinsky en un mateix programa. Teníem un miler de persones fidels que anaven a escoltar l'Orquestra del Lliure independentment de quin programa oferís, el públic hi confiava. Entenc que Àlex Rigola faci números i que no li surtin, perquè es mou amb el mateix pressupost que va acabar amb Josep Montanyès.
M.P. I el lament?
J.P. Em sap greu que Rigola no vegi que tenia la gent adequada; no trobarà gent que s'entregui tant i que tingui una volada de tants any per poder dissenyar el que sigui. Si volia més creació i més acció teatral, només havia de dir-ho i el Lluís [Vidal] i el Jaume [Cortadellas ] haurien saltat d'alegria. Ells ho desitjaven de feia temps, però tenien la consigna de ser més comercials, hi havia la pressió de fer taquilla. I un lament més: em sap greu que Rigola no hagi sabut veure que per a nosaltres han estat 18 anys meravellosos i que hauria estat bonic dir "Això s'ha acabat, però fem-li un funeral". I nosaltres aniríem al funeral i proposaríem de fer una setmana de fastos musicals per enterrar l'orquestra. Aquí no hi ha hagut la volada suficient per dir "Acabem-ho sonat", fem una festa. Hi ha hagut poca imaginació. Anem restant i no sumant, i no ens ho podem permetre. Aquell manifest que vam signar alguns compositors i directors d'orquestra va quedar en res. No entenc cap on va Catalunya culturalment ni cap on anirà. El debat Mas-Maragall tampoc m'ho aclareix. A nivell cultural, el brindis que se li va fer a la Ciutat del Teatre de Lluís Pasqual ha quedat rebaixat a misèria, la idea d'en Fabià Puigserver de la suma de les arts en un mateix espai, també. Quan Oriol Bohigas va ser a l'Ajuntament va fer el seu projecte cultural, i ho observava tot, biblioteques, mapa musical, teatres... Què cal? Quins són els mínims? I li van dir que no hi havia diners ni per començar. I va ser conseqüent i va plegar. Ara no sé entreveure quin és el projecte de Catalunya ni en la música ni en la cultura. El que passa amb l'Orquestra del Vallès clama al cel. Quan els donaran els diners que necessiten per sobreviure? Ja fa anys que han demostrat que estan fent una feina molt seriosa. I si ni l'OBC té dotació per ampliar plantilla, on anem? Hem de ser més ambiciosos i al final ho acabarem rendibilitzant.

Marta Porter
Avui