Cerca de notícies

Enquesta

La música de 'Romeu i Julieta'

20/7/2007 |

 

No sé si es tracta d'una sensació fugissera, però els suecs tenim la impressió que l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és la formació clàssica d'aquest país que més toca, i que fa coses més variades. Fa unes setmanes la vèiem al Palau de la Música amb Maria del Mar Bonet i diumenge passat va donar cos a un muntatge excel·lent de la companyia Per Poc al Teatre Grec. Van interpretar música de Serguei Prokófiev, composta originalment per a un ballet de Romeu i Julieta, esdevingut aquí ball de titelles. De vegades és difícil la combinació entre el teatre i la música. Però en aquest cas estem parlant d'una obra de Shakespeare, fins i tot popular, construïda amb marionetes de tela i adreçada bàsicament al públic infantil.

Segurament, per sort o per desgràcia, el millor d'aquest Grec estan sent els espectacles infantils i les coses que provenen de propostes dels mateixos teatres, a banda dels muntatges estrangers. El director del festival, Ricardo Szwarcer, deia que volen formar nous públics. Fer-ho amb Shakespeare i Prokófiev és un gran encert. Els aplaudiments enfervorits dels nens i de tot un mestre (el més gran) del teatre català com Ricard Salvat potser són la prova de com d'atinada era aquesta combinació.

El muntatge ens va oferir una brillant actuació com a narradora de Mònica Glaenzel, que últimament ha canviat el seu rol còmic pel dramàtic. Ho va demostrar a la Sala Beckett fa uns mesos amb L'ham, tot i que aquí aprofita el doble vessant per mantenir l'atenció del públic. Els titellaires es movien amb solidesa pel difícil escenari en forma de mitja lluna del Teatre Grec, amb una imponent OSV que anava marcant la tragèdia. La peça, tot i que reduïda, manté el to cru de l'original, cosa que demostra que no cal adaptar res per al públic jove. Els nens no són idiotes.

Andreu Gomila
Avui