Cerca de notícies

Enquesta

Dolora Zajick : "Les grans veus no poden sobreviure"

19/7/2007 |

 

La 'mezzo' Dolora Zajick presenta la reposició de l'òpera 'Norma' al Liceu, amb dramatúrgia de Negrín

Si d'alguna manera es pot qualificar la veu de Dolora Zajick és de gran, una veu que els crítics nord-americans han comparat a Marilyn Horne i Birgit Nilsson. Aquesta gran veu es posa, a partir de dissabte, al servei de Bellini en la seva interpretació d'Adalgisa a l'òpera Norma, que es podrà veure al Gran Teatre del Liceu fins al dia 29 amb la soprano Rachele Stanisci en el paper principal.

El de Zajick és un cas infreqüent. Habitual del repertori verdià, va entrar al belcantisme l'any 2002 a través del Liceu, on va estrenar-se en aquest paper amb la mateixa producció signada per Francisco Negrín.

"Li estic molt agraïda al Liceu. Sempre se m'ha encasellat en rols verdians perquè hi ha molt pocs cantants que els puguin fer i no et deixen escapar. Però ara se m'ha descobert per al bel canto i la temporada que ve faré Norma al Metropolitan de Nova York", explica la mezzosoprano nascuda a Oregon, que qualifica aquest estil de "molt saludable per a la veu".

Riu quan se li comenta que ha fet el camí invers al que proposen les escoles de música, però reconeix que és un problema. "Els conservatoris no estan preparats per acollir grans veus. Per allargar la carrera, la majoria de cantants van de soprano lleugera a lírica i finalment a dramàtica, és un procés de formació estandarditzat, i, com que les escoles no estan preparades i els teatres no s'arrisquen, les veus grans no sobreviuen", analitza. "Perquè això no passi, hem obert uns cursos a les òperes de Nova York, Sant Francisco, Los Angeles i Houston només per a veus grans. Actualment tenim 22 estudiants i hi ha casos realment espectaculars, com un noi contralt de 17 anys, un baríton verdià de 19 i una soprano dramàtica de 21. De fet no fem altra cosa que tornar al passat i ensenyar com es feia abans, en què hi havia moltes més veus grans que ara". Zajick insisteix en la dicció i fa unes demostracions pràctiques sobre com s'ha de vocalitzar. "S'ensenya massa ràpid, i els cantants agafen vicis i acaben sent ventrílocs. Cal aprendre a jugar amb la posició de la boca i la ressonància".

Malgrat que segueix amb els seus papers verdians -al novembre farà un Rèquiem al Vaticà-, ja anuncia que la temporada 2009 estrenarà un nou rol, l'Ortrud de Lohengrin a Los Angeles, possiblement amb Plácido Domingo. De lírica a lleugera i ara dramàtica. Única!

Marta Porter
Avui