Cerca de notícies

Enquesta

Vells coneguts

10/6/2007 |

 

De com diversos artistes de recent pas pels escenaris de Barcelona protagonitzen un bon grapat de novetats discogràfiques.

Roger Norrington ha centrat la seva atenció en una de les òperes més volcàniques del segle XIX, 'Benvenuto Cellini', de Berlioz.

Feia massa temps que no comentàvem la sèrie de cantates de Bach que edita John Eliot Gardiner en el segell Soli Deo Gloria. El volum 22 té un caràcter especial en estar gravat a la Georgenkirche d'Eisenach, on Bach va ser batejat. No és forassenyat pensar que el seu esperit va inspirar els English Baroque Soloists i el Cor Monteverdi a noves cotes d'excel·lència en aquestes peces per a diumenge (quina exultació a Der Himmel lacht! Die Erde jubilieret), dilluns i dimarts de Pasqua.

Un dels grans antecessors de Bach va ser Buxtehude, de qui René Jacobs edita en DVD per a Harmonia Mundi una de les seves obres sacres més emotives, Membra Jesu Nostri, set cantates que evoquen el patiment de Crist a través del seu cos (dels peus al rostre). La unció dels instrumentistes de la Schola Cantorum Basiliensis i de l'equip vocal -on destaquen Maria Cristina Kiehr i Andreas Scholl- va de bracet amb l'austeritat de la filmació realitzada en una abadia suïssa.

Entre els espectadors del recent Tancredi que Jacobs va dirigir al Palau de la Música hi havia Roger Vignoles, acompanyant habitual d'una de les protagonistes del concert, Bernarda Fink. El nou recital per a Harmonia Mundi de la mezzosoprano argentina i el pianista britànic, amb una àmplia selecció de lieder de Brahms, és un exemple de programació intel·ligent, un gran arc que va de la lluminositat de les primeres peces cap a la densitat de la part central (magnífiques Von ewiger Liebe i Der Tod, das ist die kühle Nacht) per acabar amb cançons de clara arrel popular. En totes aquestes facetes, Fink es mostra com una intèrpret de refinada sensibilitat.

Brahms va ser un dels grans valedors de Dvorák, tot i que en les primeres obres del compositor txec l'ombra de Wagner és present. Una mica encara queda en l'òpera Rei i carboner, objecte de múltiples revisions al llarg de la vida de Dvorák. Alè romàntic i perfum bohemi es donen la mà en aquesta trama típica de confusions creades per un monarca d'incògnit. Gerd Albrecht continua per al segell Orfeo la seva exploració de la valuosa producció lírica de Dvorák, disposant en aquest cas d'un equilibrat repartiment en què destaca Dalibor Jenis, baríton de timbre atenorat.

Si aquesta gravació deriva d'una producció de la Ràdio de Colònia, la de Benvenuto Cellini de Berlioz que edita Hänssler prové de la Ràdio de Stuttgart. Roger Norrington opta per la versió que el compositor francès en va fer per a Weimar a instàncies de Liszt, un text més condensat que no arregla del tot els problemes d'una de les més volcàniques i alhora imperfectes òperes del segle XIX. El director britànic assoleix una notable claredat expositiva, gràcies a la bona tasca de cor i orquestra (com sempre, Norrington, veta el vibrato). En el capítol de solistes destaca l'elegant Cellini de Bruce Ford.

Xavier Cester
Avui