Cerca de notícies

Enquesta

El Palau de la Música estrena escenari

1/10/2003 |

 

El ministeri de Cultura, a través de l'INAEM, haurà pagat un 70 per cent de les obres de remodelació i ampliació.

El Palau de la Música Catalana va presentar ahir el seu escenari reformat, que permet amagar al fons els graons on es col·loca l'orquestra i el cor i guanyar set metres de profunditat a peu pla.

Ò scar Tusquets, responsable de les obres de remodelació i ampliació del Palau, va presentar ahir el nou sistema mòbil de l'escenari i també com ha solucionat l'anomenat queixal, un espai del segon pis que trencava l'harmonia de formes a causa de l'església veïna.
Les obres, que han obligat a tenir el Palau tancat durant quatre mesos, són part d'una ampliació que dotarà el Palau d'una sala de cambra i d'un restaurant.
El canvi de l'estructura de l'escenari substitueix les grades centrals per al cor i les grans orquestres per un nou sistema de grades mòbils que permeten "guanyar el màxim d'espai possible d'escenari per a un altre tipus d'actuacions", va explicar Tusquets, en concret, set metres de profunditat d'escenari que permetran que el Palau pugui acollir espectacles de dansa, una vella aspiració del president del Palau, Fèlix Millet.
Si aquesta reforma no es va fer fa dotze anys, quan Tusquets va emprendre la primera remodelació del Palau, era perquè sota l'escenari hi ha una cúpula que sustenta el sostre de la sala d'assaig de l'Orfeó Català. Per no tocar aquest sostre, que segons Tusquets "és molt fi", es va posar un biga sota l'escenari, molt criticada en el seu moment perquè es va perdre la caixa de ressonància que hi havia sota l'escenari. "No hem tingut la valentia de refer la cúpula de Domènech i Montaner, molt atrevida per la seva època, i per això l'hem recobert amb una altra de formigó, també molt fina, que protegeix i respecta l'anterior, i amb el parquet flotant hem aconseguit recuperar la caixa de ressonància", va assenyalar Tusquets.
El segon aspecte de l'interior que s'ha refet és un queixal al segon pis que Domènech i Montaner va haver de fer perquè el Palau estava construït adossat a l'església de Sant Francesc de Paula. Amb l'enderrocament de la parròquia, Tusquets ha pogut eliminar aquesta paret "que donava una asimetria estranya a la sala, guanyant tant en harmonia com en nombre de públic", concretament s'ha augmentat l'aforament de la sala principal en 64 butaques de plena visió.
"En la reforma hem respectat l'arquitectura de Domènech i Montaner, però deixant pistes que indiquen que aquest espai és de nova construcció", va explicar l'arquitecte, i va afegir que "d'aquí a dos anys, tothom pensarà que la sala principal ha estat sempre així i ningú notarà els canvis".


El pressupost
Les obres de l'edifici de Domènech i Montaner, que acabaran al gener i s'inauguraran el 8 de febrer, coincidint amb la data d'aniversari de la inauguració del Palau, han costat un total de 20,5 milions d'euros, incloent-hi els tres milions d'euros d'última hora que el president Aznar va prometre a Fèlix Millet la setmana passada. Segons Carles Díaz, de l'equip d'arquitectes de Tusquets, aquests diners "extres" cobriran tres aspectes que en un inici no estaven pressupostats: la façana de vidre que cobreix les portes de vitralls, que "ha de canviar-se per seguir la normativa europea"; l'acústica de la sala de cambra, "que ha de servir tant per a una conferència amb micros com per a un concert de música de cambra"; i tot l'equipament electrònic de la nova sala, des dels equips de traducció simultània fins a pantalles de vídeo i equipament per enregistrar els concerts de la sala simfònica. En total, el ministeri, a través de l'INAEM, haurà aportat un 70% del total de l'obra.
Les obres de remodelació de la sala principal, bàsicament la de l'escenari i el queixal, han costat 1,2 milions d'euros, mentre que tot el que és obra nova -sala de cambra, l'edifici nou que albergarà el restaurant i serveis per al públic i els enllaços entre els dos edificis- estava pressupostat en 7,5 milions d'euros i en costarà un total de 9,9 milions, segons Díaz. A aquests, cal sumar-hi els 480.000 euros que ha costat la restauració de l'orgue.

Marta Porter
Avui