Cerca de notícies

Enquesta

L'ànima russa arriba a l'Auditori amb Rakhmaninov

18/5/2007 |

 

«És un mite que el segon concert per a piano de Rakhmaninov sigui difícil. No és difícil executar la partitura, sinó interpretar-la, perquè cal donar-hi un sentit molt profund i per això cal tenir experiència.» El prestigiós director rus Vladímir Fedosséiev s'enfrontarà a aquesta partitura i a dues peces més al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en el programa número trenta de la temporada, aquest cap de setmana a l'Auditori. Fedosséiev, que va dirigir l'OBC fa onze anys, només va tenir paraules elogioses per a l'orquestra: «Gairebé no l'he reconeguda. Ha millorat moltíssim i té músics excel·lents.»

Especialista en el repertori rus, Fedosséiev compta amb un pes pesant del piano, Oleg Maisenberg, amb qui ha treballat en més d'una ocasió. Maisenberg, que va començar a aprendre a tocar el piano als cinc anys amb la seva mare, va participar una vegada amb l'OBC l'any 1986 amb el Concert per a piano núm. 1, del mateix Rakhmaninov.

Les altres peces del programa són el Capricio brillante (jota aragonesa). Obertura espanyola núm. 1 (1845), de Mikhaïl Glinka, i la Simfonia núm. 6 en si menor, op. 54 (1939), de Xostakóvitx. «No és un programa fàcil, però sí variat. Glinka va ser el primer compositor professional rus. Xostakóvitx ja és un clàssic, tot i ser del segle XX, i Rakhmaninov representa ben bé l'ànima russa.» Referint-se a la jota aragonesa de Glinka, el director troba que el poble rus i espanyol estan molt a prop culturalment i en la manera d'expressar els sentiments. «Glinka va crear la jota en una estada al país i la gent d'aquella època es pensaven fins i tot que era espanyol!»

Fedosséiev va defensar ahir en roda de premsa que «els governs s'han d'ocupar de la cultura i l'espiritualitat del poble». En aquest sentit està satisfet amb la política de Putin: «Dedica molta atenció al desenvolupament de la música, tant clàssica com popular i ha redreçat la situació catastròfica que teníem després de la Perestroika.» Ara bé, comenta que, malgrat la riquesa del repertori rus, «hi ha pocs compositors actuals que facin coses actualment».

V. GAILLARD
El Punt