Cerca de notícies

Enquesta

«Khovantxina» torna al Liceu després de divuit anys

11/5/2007 |

 

La història «bella» i «brutal» de Rússia convertida en òpera.

Si hi ha alguna òpera que retrati els avatars de la història russa des de Pere I el Gran, aquesta és Khovantxina (1886), l'obra pòstuma de Modest Mússorgski. El Gran Teatre del Liceu presenta des del dia 15 fins al 3 de juny una versió actual de Michael Boder, basada en l'orquestració de Xostakòvitx del 1959, que aposta per potenciar la flexibilitat i el color del so.

«Mússorgski va treballar durant 14 anys en aquesta òpera i pel mig hi va haver molt vodka. Com que no se'n sortia, el seu amic Rimsky-Korsakov es va traslladar a casa seva, però ho va deixar córrer tres anys després.» Stein Winge, el director d'escena, veu en aquesta òpera «poderosa» i «bella», però també «brutal», un paral·lelisme amb la història russa. Per ressaltar aquests valors tan actuals, ha optat per una posada en escena senzilla que flirteja, tot i ser intemporal, amb l'estètica feixista.

RECUPERANT ELS COLORS
«Khovantxina és un cas molt especial en la història de la música. Molt intensa i poderosa per moments, en altres pot ser meditativa i gairebé religiosa.» Michael Boder, el director musical d'aquesta coproducció del Liceu amb el Théatre de la Monnaie (on es va estrenar el 1997), s'ha inspirat en l'orquestració que en va fer Xostakòvitx el 1959, tot i que la més popular és la de Rimsky-Korsakov (Ravel i Stravinsky també van treballar aquesta partitura).

«M'he basat en la música de Xostakòvitx, tot canviant algunes parts per fer-les més clares i directes.» Segons el director, la versió de Xostakòvitx és massa estricta i gens romàntica. Fins i tot la va qualificar de «gris»: «Per millorar la flexibilitat del so he canviat algunes idees i he introduït més colors, que els cantants mateixos ja produeixen amb la veu.»

Per al final, que Mússorski no va enllestir, Boder s'ha inspirat en la versió de Stravinsky, que, contràriament a la de Xostakòvitx, «tanca l'òpera amb una progressió cap a baix».

El tenor Vladimir Galouzine, el príncep Andrei Khovanski en escena, destaca que el seu personatge només pretén arribar al poder i regnar: «Cal entendre que aquesta òpera és el producte de la història russa en un moment en què hi havia excessos de poder com a l'Espanya de la Inquisició.» La mezzosoprano Elena Xaremba, que interpreta el paper de Marfa, hi afegeix: «Tota l'òpera és una lluita pel poder.» Marfa és una antiga cristiana que té un paper profètic i acaba immolant-se.

VALÈRIA GAILLARD
El Punt