Cerca de notícies

Enquesta

La Fura aborda el repte d'escenificar les quatre òperes èpiques de Wagner

19/4/2007 |

 

El grup estrena a València 'L'or del Rin' i 'La Valquíria', les dues primeres obres del cicle.

Activitat frenètica al Palau de les Arts de València. La Fura dels Baus ultima els assajos per a l'estrena, els dies 28 i 30 d'aquest mes, dels dos primers muntatges de la tetralogia de Wagner, L'or del Rin i La Valquíria. Grues, elements mòbils, vestuari multimèdia, imatges projectades sobre les blanques parets de l'edifici de Calatrava... Tota l'estètica furera en marxa.

La companyia s'enfronta al repte operístic més important de la seva trajectòria des de la seva primera incursió en el gènere, el 1996, amb La Atlántida, de Falla, al festival de Granada. És el primer grup escènic espanyol que aborda i capgira L'anell del nibelung, ja que els dos pròxims anys completaran l'oferta de les quatre òperes èpiques amb Sigfrid i El capvespre dels déus. Una producció completa, amb direcció musical de Zubin Mehta, que costarà al voltant de tres milions d'euros i que paguen València (60%) i el Maggio Musicale Fiorentino (40%).

UN PRIVILEGI
Així defineix Carlüs Padrissa, responsable del muntatge, l'oportunitat de portar a bon port aquest projecte: "És un desafiament, però a La Fura li han agradat sempre els grans reptes". No els espanta l'empresa. Padrissa, que és de Moià, el poble de Francesc Viñas, diu que allà es va amarar de Wagner, amb noms a les cases com Parsifal, Lohengrin, Tristany i Isolda. "El que és estrany és que en 10 anys no hàgim abordat aquest autor. Quan vam consultar llibres vam veure que ell ja havia usat grues de fusta i el que hem fet és perfeccionar-les. ¡Wagner és un referent per a nosaltres!".

¿Elements pesats sobre una plataforma que va patir una greu avaria?: "El que va passar ens ha afavorit. Ara els aparells dissenyats són adequats per a un escenari que s'ha reforçat, se n'han tret els rails dels costats i, així, no hi ha problemes per moure les grues".

Padrissa explica que l'estructura de l'escenografia de Roland Olbeter és "molt molecular", amb pantalles i elements que quan s'ajunten fan la impressió de ser més grans, però no creen inconvenients. Són instal.lacions que juguen amb la simbologia. Així un mòbil amb grans troncs representa el bosc.

El vestuari de Chu Uroz és "molt cibernètic" i similar, segons Padrissa, al que ja va fer per a DQ. Capta la llum i utilitza materials plàstics moderns, com de tela d'estel. Francesc Aleu completa el muntatge amb els seus vídeos, que troben un gran aliat en el blanc de les parets.

LA LLUM DE SOROLLA
L'essència de l'escenografia està, no obstant, en la qüestió lumínica. "Portarem la llum de Sorolla al Palau. ¡I de Da Vinci!", diu per expressar que el muntatge tindrà un aire "molt mediterrani".

¿I tot això per què? Doncs per il.lustrar una versió que rebutja les propostes "més terrenals" per tornar, diu Padrissa, a "la mitologia wagneriana i tornar als déus la seva condició". Wotam, rei de déus, no és l'amo d'una fàbrica o d'un casino, sinó "un ésser de llum" com les altres divinitats que viatgen a la Terra per retrobar-se amb l'home en l'època del Neanderthal.

¿I què és el que veurà el públic? Res que obligui a participar els espectadors. Es tracta de "desbordar l'escenari". Els cantants i les valquíries volaran per sobre dels músics i l'arc iris apareixerà entre la platea i l'escenari.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico