Cerca de notícies

Enquesta

Austeritat luterana

15/4/2007 |

 

Filla putativa de la Solemnis és la Missa n. 3 de Bruckner, un home d'intensa fe abocada també en les seves simfonies. Víctor Pablo Pérez va lligar bé una partitura que corre el risc de la dispersió equilibrant els moments d'exaltació i d'imprecació, i comptant amb una excel·lent Simfònica de Galícia i uns solistes més eficaços (impactant el baix Attila Jun). Sense desmentir la seva ben guanyada fama, és curiós constatar la descompensació que hi ha a l'Orfeón Donostiarra entre uns homes de veus madures i fermes i unes dones joveníssimes de so blanquinós i fràgil.

Entremig de tanta exuberància, el recital de Wilbert Hazelzet, una de les patums de la flauta barroca, va ser un oasi de pau, boicotejat per sorolls externs inidentificats. Cap problema d'aquesta mena per al Cor Arnold Schönberg rescabalant-se de la Solemnis amb un programa a cappella d'altíssim risc (Missa de Frank Martin, Fest- und Gedenksprüche de Brahms, motets de Bruckner), excepcionalment resolt. De fet, la formació d'Erwin Ortner semblava una altra (a causa de les bondats gastronòmiques de Cuenca?): homogeneïtat, cohesió, afinació a prova de bomba, claredat de veus, so maco, però, per sobre de tot, un irresistible fervor -musical.

En la cloenda del certamen, l'austeritat luterana de tres de les misses breus (BWV 233, 234 i 236) que Bach va elaborar a partir de material previ va tenir la seva correspondència en l'austeritat d'aquest gran músic que és Gustav Leonhardt. La humilitat del seu gest no amaga la profunditat sense concessions del seu pensament. El so net i polit d'un cor típicament britànic com English Voices, l'eficàcia contrastada de l'Orchestra of the Age of the Enlightenment (esplèndids flautes i oboès) i uns bons solistes van ser altres atots d'un programa que recalarà al Festival de Música Antiga de Barcelona.

Xavier Cester
Avui