Volodos: "Tocar massa el piano mata l'espontaneïtat"
11/4/2007 |
El pianista rus Arcadi Volodos s'endinsa en el repertori romàntic en el concert que ofereix aquest vespre al Palau de la Música Catalana.
Arcadi Volodos és un pianista atípic. La seva impressionant destresa tècnica, la intensa musicalitat i unes interpretacions que li surten de "l'ànima" -com explica ell mateix- l'han convertit en un dels pianistes més seguits dels últims anys. Amb tot, es manté allunyat de l'star system, no ofereix més de 40 concerts l'any i assegura que no practica gaire amb el piano. "Jo aprenc molt sense el piano. Faig molta feina mental; les millors idees m'han vingut sense el piano, estant amb natura i silenci. Moltes hores treballant al piano espatllen l'espontaneïtat, pots acabar semblant una màquina", assegura en un perfecte castellà, ja que ha viscut molts anys a Madrid.
"Jo puc aprendre una obra en un dia, però la veritable feina comença als concerts; és aleshores que puc aprofundir en una obra", explica, alhora que assegura: "Per a mi tocar el piano és la meva vida, no una feina". "Els músics vivim la música quan la sentim dins la nostra ànima, els dits només la transmeten. Quan aprenc un programa em concentro molt, però al cap d'una hora ja tinc mal de cap i he de descansar". Curiosament, aquest pianista reclamat a tot el món assegura que no fa més de 40 concerts l'any. "Per mi un concert no és una rutina, és un esdeveniment especial. La gent espera molt de mi i jo he de donar molt. Per això, quan acabo una gira no toco el piano durant un mes, necessito descansar".
I una altra de les seves particularitats és que Volodos no va començar a estudiar piano fins als 15 anys. "No entenc com un nen de cinc o set anys pot decidir què vol fer amb la seva vida. Els meus col·legues recorden la seva infantesa com un veritable infern, ple d'hores d'estudi i de competitivitat per ser el millor. Jo volia ser professor de piano, però els de Sony em van venir a buscar per fer un disc". Això era el 1997, quan va editar un àlbum amb transcripcions fetes per ell mateix. Deu anys després acaba de treure el seu Volodos plays Liszt, amb peces poc habituals del compositor hongarès. "Se'm fa estranya l'opinió de molta gent que parlen de la bravura de Liszt o diuen que era un virtuós. Per mi és un compositor elevat. Quan entres al seu món, la tècnica perd el sentit; és místic, poeta, demoníac, faustià. Hi ha molts mons diferents, en ell". Avui, a més de Liszt tocarà Clementi, Brahms i Schumann.
Marta Porter
Avui