Cerca de notícies

Enquesta

Brotons: "El disc és l'única manera que se'ns conegui"

9/4/2007 |

 

Entrevista: Salvador Brotons El compositor i director presenta un nou CD

Més conegut pel seu vessant de director d'orquestra -sobretot a casa nostra quan va ser titular de la Simfònica del Vallès-, aquest músic és un dels compositors més reconeguts del país. Ara acaba de publicar un nou disc monogràfic que inclou quatre obres simfòniques, titulat Brotons Orchestra Music, amb l'Orquestra Filharmònica de Màlaga.

Com ha anat, tot plegat?
N'estic molt orgullós. És el meu primer disc per a gran orquestra. Inclou l'obertura de l'obra Costa Brava, Interrogants, tres fragments de l'òpera Reverend Everyman i Commemorative. Són tot obres estrenades però que no s'havien enregistrat mai abans. Al ser per a gran orquestra costa bastant que les toquin. I l'enregistrament ha anat molt bé. Ho vam gravar tot en una setmana i a la producció he comptat amb Albert Moraleda.

Són obres brillants, però.
Costa Brava i Commemorative sí que ho són, de brillants i d'eufòriques, mentre que les altres dues són més dramàtiques, sobretot l'òpera, que tracta d'un home que s'ha de trobar amb la mort.

Per què és tan difícil que es publiqui música clàssica contemporània?
No ho sé, però realment és així. Els compositors estem molt sols. En l'àmbit de la música acadèmica la gent no espera que un compositor actual faci nova música. Ara els espectadors només esperen que surtin els discos dels seus grups preferits de pop i rock, però no de clàssica. Però per nosaltres és molt important editar un disc perquè és l'única manera que se'ns conegui. Abans la gent investigava noves partitures. Ara ja no, si un director o programador escolta una obra teva és més fàcil que després la toquin.
Respecte als compositors contemporanis se segueix pensant que el públic no els entén.
Potser que escrivim difícil per a la gent, però jo, amb la meva música, sempre he intentat arribar. I és curiós perquè en aquest procés els uns m'han titllat de massa difícil i els altres, de massa popular. L'únic que sé és que no faré música popular.

Se sent un compositor ben tractat?
No, tot i que, genèricament, i si miro enrere, em sento més ben tractat que Lamote de Grignon, per posar un exemple, que era molt més bo que jo. Suposo que es deu a la inèrcia de la societat, i perquè som catalans i tenim el prejudici que tota la música que es fa aquí no és tan bona com la que es fa a fora.

Precisament parlant de Lamote de Grignon, al juliol vostè dirigirà un oratori seu amb l'OBC.
Sí. Es tracta de l'estrena mundial de l'oratori El càntic dels càntics, una obra magnífica i molt poc coneguda pel públic.

Sembla que la música clàssica interessa poc.
És veritat, i és una llàstima. Jo penso que la música s'hauria de valorar per tothom. Per fer una obra per a orquestra se n'ha de saber molt i si compares la feina que dóna, que són mesos o anys de treball, amb el que costa fer una cançoneta que és un gran èxit... Doncs és una mica frustrant. I m'empipa que em diguin que la meva música es toca molt. Si volgués que es toqués molt faria cançonetes.

Amb la música de cambra és més fàcil.
Evidentment. Aquesta i la de banda si que es programen, però la més difícil, com les simfonies o l'òpera, ja és una altra cosa. Als programadors no els interessa o els fa por. I quan es toca és gràcies a la iniciativa dels músics, a qui els agrada i la demanen. Amb tot, jo sóc optimista i sempre intento veure el got mig ple.

Marta Porter
Avui