Cerca de notícies

Enquesta

Holandès terrenal

4/4/2007 |

 

El muntatge d'Àlex Rigola de 'L'holandès errant' s'estrena avui al Liceu.

El Liceu estrena avui, en el dia exacte del seu 160è aniversari, la producció de L'holandès errant, de Richard Wagner, amb direcció escènica d'Àlex Rigola. És un muntatge que elimina tots els aspectes mítics de l'òpera per centrar-se només en els trets terrenals i els personatges. Tot i així, Rigola reconeix que "els elements mítics hi són, perquè són intrínsecs a l'obra".

En aquest muntatge l'acció se segueix situant en un poblet noruec, però, pel que fa a l'època, s'ha traslladat a l'actualitat -Wagner indica en el llibret que el moment històric és indeterminat-, i Daland, a més de ser el propietari d'un vaixell, també ho és d'una fàbrica de conserves, en la qual succeeixen els tres actes de la peça.

Per al director titular de la casa, Sebastian Weigle, aquest és l'últim Wagner que farà al Liceu abans de dirigir Els mestres cantaires al Festival de Bayreuth d'enguany. Per a ell, com per a Rigola, és la primera vegada que porta la batuta de L'holandès, del qual ha triat la primera versió, la més curta, en tres actes i sense interrupcions. Es tracta, segons el director, d'un Wagner molt jove, encara amb influències dels compositors italians -com en les cabalettas i els fragments de corda-. Tot i així, en l'obra ja es comença a veure l'estil final del compositor alemany -amb leitmotiv-, que deixa enrere el d'òperes com Rienzi.

El baríton Alan Titus, que interpreta el rol principal, creu que l'anècdota del segle XIX, l'holandès que és condemnat a navegar eternament per haver desafiat el poder diví, ja no serveix i per això entén el seu personatge com "un drogoaddicte o un alcohòlic que és fora de la societat". El baríton americà comparteix totalment la dramatúrgia de Rigola, amb qui ha treballat per veure els trets psicològics de l'holandès. "Hi ha diferents versions de l'obra i en aquesta producció s'ha triat la versió realista", diu.

D'aquesta manera, no hi ha redempció final, sinó suïcidi, i seguint aquesta tendència d'actualització, no hi ha festa dels mariners en el tercer acte sinó un botellón "en què la gent beu cervesa i calimotxo al carrer". Una cosa és segura: una vegada més el coliseu barceloní es dividirà entre defensors i detractors del muntatge.

Marc Busquets
Avui