Antoni Ros Marbà: "Mai he estat un artista fàcil: diuen que sóc dur"
2/4/2007 |
El director més internacional de casa nostra i pare de tots els altres directors catalans compleix 70 anys.
Avui Antoni Ros Marbà compleix 70 anys, una data prou significativa per fer un repàs del que ha estat la seva carrera artística i de com ha evolucionat la música clàssica en els últims 50 anys. Mestre de mestres, Ros Marbà és actualment el director titular de l'orquestra Real Filharmonía de Galicia.
Què ha canviat en aquests 50 anys de dedicació professional?
Vaig començar a dirigir als vint-i-pico d'anys l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Jo era l'hereu de Toldrà i ell ho va ser de Pau Casals. Era una orquestra molt nostra i els músics eren del país, sorgits dels nostres conservatoris. També s'ha de tenir en compte el moment polític, en què era difícil sortir a l'estranger. Però amb el temps, si volíem pujar ens havíem d'obrir als músics estrangers. Va haver-hi un rebuig total de l'orquestra, vaig tenir greus problemes i vaig haver de plegar. El temps m'ha donat la raó i ara totes les orquestres tenen gent de fora. La Ciutat de Barcelona era una orquestra modesta i molt digna. Celibidache la valorava molt bé i Mario Rossi també. Ara, amb la globalització, les orquestres s'han despersonalitzat però la tècnica és millor.
Com és el nivell dels nostres músics?
Excel·lent. Surten a estudiar a fora i s'importen professors. El nivell d'ensenyament ha pujat més que mai. Però ara els joves s'han de posar les piles, perquè amb la Comunitat Europea i la lliure circulació, la feina es complica.
La seva ha estat una carrera difícil?
He tingut oportunitats però també moltes traves. Jo no he estat mai un artista fàcil. De mi es diu que sóc dur i exigent, però el que és dur és tocar bé, la música és dura. Les obres mestres són un treball seriós que s'ha d'estudiar amb molta profunditat.
Vostè ha estat el mestre de tots els directors actuals catalans.
Sí, de Salvador Mas, d'Edmon Colomer, de Salvador Brotons, de Josep Pons i Ernest Martínez Izquierdo, i d'un gran etcètera. I també de directors holandesos, ja que vaig impartir classes un parell d'anys al conservatori de Rotterdam. Encara dono classes esporàdicament i faig els cursos d'estiu a Igualada i la llista s'eixampla. És una satisfacció.
De què depèn ser un bon director d'orquestra?
De les circumstàncies i d'ells mateixos. La societat d'avui et fa entrar en el seu sistema de màrqueting, no n'hi ha prou a ser un bon director. Hi ha gent amb molt de talent que no pot amb tanta competència, sovint ni lleial ni neta. Molts acaben renunciant. Per ser director cal tenacitat i habilitat, saber-se situar. Karajan n'era un expert, tenia l'esperit de màrqueting molt desenvolupat.
Als anys 60 vostè va col·laborar amb la Nova Cançó, va enregistrar molta música clàssica catalana amb Victòria dels Àngels...
Va ser una època fascinant. Era una manera de treballar pel país. Eren uns anys en què es necessitava recuperar el llegat i buscar noves vies. Els de la Nova Cançó potser no eren els cantants més grans del segle però hi havia dignitat i qualitat. Va servir per remoure l'esperit narcotitzat per les circumstàncies. I amb la Victòria dels Àngels vam fer diferents discos de Mompou, Toldrà, de qui ara he fet un segon enregistrament d'El giravolt de maig, de cançó tradicional, Garreta... Amb els mitjans que teníem estaven molt bé. Són compositors que van tenir una importància decisiva en el desenvolupament de la nostra música. I una part de la societat catalana ho va recolzar perquè ho considerava un servei al país.
I actualment?
Suposo que les persones responsables a les institucions potser no ho coneixen. Crec fermament que s'ha de recolzar els nostres compositors vius però també els antics. Potser no sigui una música de gran transcendència però és la nostra.
La Filharmonía de Galicia que dirigeix ha millorat molt.
Sí, l'orquestra està pujant i n'estic molt satisfet. Ara he firmat la segona renovació per a tres anys més. Al setembre vam fer una gira per Amèrica Llatina i les crítiques van ser espectaculars.
Segueix fent una carrera molt activa.
I tant. Ara aniré a Varsòvia, Alemanya, després ve el Festival Mozart a la Corunya, el curs d'Igualada, Noruega... I també m'he d'agafar un parèntesi per escriure un encàrrec de l'Orfeó Català per a cor i orquestra, per al Centenari del Palau.
I amb el Liceu i l'OBC?
Amb el Liceu molt bé. La temporada que ve dirigiré un concert dedicat a Pedrell i Gerhard i el 2008, Les noces de Fígaro. I amb l'OBC, doncs si m'inviten i estic lliure...
No pensa a retirar-se?
No. Un director d'orquestra comença a saber de què va això a la meva edat. De jove tens l'impuls i el talent, però de gran tens l'experiència, és quan t'estàs trobant a tu mateix. I no vull desaprofitar que és a la maduresa quan estic millor dins la meva pell. Crec que possiblement estic en el millor moment de la meva carrera.
Marta Porter
Avui