Cerca de notícies

Enquesta

Nous sons de fa un segle i mig

18/3/2007 |

 

Posar la música contemporània en el mapa sempre és feina àrdua, i no hi ha cap recepta segura. En tot cas, sobta que en un festival que es titula Nous Sons 07 Música Contemporània apareguin Schumann, Liszt o Debussy. L'excusa no està exempta de lògica (mostrar les connexions entre passat i present), en especial en un certamen que enceta etapa amb Josep Maria Guix recuperant, sembla, centralitat programadora en apostar de nou pel que, a manca de terme millor, podem anomenar clàssics d'avui. A més, sempre hi ha el risc que una proposta només amb música d'ara no esdevingui un gueto adreçat als quatre de sempre. El xarop amb una mica de sucre entra millor. Esclar que estirant al màxim l'argument, Binchois o Palestrina també podrien formar part del Nous Sons. No és contemporània tota música que sona ara, encara que estigui escrita fa segles? La intenció del cronista, però, no és tant marejar la perdiu com plantejar alguns dubtes.

Tot plegat ve a tomb del concert que Jordi Masó va protagonitzar a la Sala Tete Montoliu sota el títol Records i homenatges, l'origen del qual està en el seu disc In memoriam Joaquim Homs. Masó va triar una dotzena de les obres encarregades per ell mateix com a homenatge al centenari del compositor, una quantitat clarament excessiva atès el to gris i sense relleu de la majoria (consignem les nostres favorites, les de Ramon Humet, Miquel Roger i Joan Guinjoan). El contrast amb la primera part, amb els homenatges a altres autors com Mendelssohn o Wagner signats per Schumann, Falla o Ravel, va ser massa marcat. A més, el tamís unificador emprat per Masó atesa la dispersió d'estils va aigualir alguns elements, però per sort no la visionària Lugubre gondola de Liszt. Recomanació per als espectadors del cicle: dur una lupa per llegir el programa de mà.

Xavier Cester
Avui