Cerca de notícies

Enquesta

Cites esperades

13/9/2003 |

 

Els grans pianistes tenen un lloc sempre assegurat en la programació barcelonina, i el nou curs no és una excepció


Amb l'estrena de Wintermärchen de Philippe Boesmans, cortesia del teatre de La Monnaie de Brussel·les, al Liceu, la temporada 2003-04 ha tingut un magnífic punt d'arrencada, un primer pas d'un llarg camí que, com tot a Barcelona, també gaudirà/patirà (trieu el que preferiu) els efectes del Fòrum de les Cultures. Com que avui el cronista està de bon humor, en aquesta mirada panoràmica sobre el nou curs concertístic no repassarem pas les mancances, algunes d'endèmiques, de la nostra vida musical, sinó que farem una petita tria dels concerts que esperem amb més ganes (la qual cosa no vol dir, ans al contrari, que per a la resta, no n'hi hagi, de ganes).


NITS DE 'LIEDER'
El retorn d'una gran veu i una gran artista, com és Jessye Norman, sempre és una de les fites de qualsevol temporada. Fidel a Ibercàmera, la soprano nord-americana actua el 15 de juny al Palau de la Música, encara amb el programa a determinar, però ja sabem que l'originalitat és una de les seves principals característiques. Com una de les característiques d'una vida liederística sana és la programació habitual dels grans cicles de Schubert. Jonas Kaufman, un dels tenors alemanys més interessants del moment, ofereix amb el pianista Helmut Deutsch Die schöne Müllerin el 18 de novembre a l'Auditori Winterthur de L'Illa Diagonal, dins del marc de la VI Schubertíada. Per la seva banda, el també tenor Rufus Müller s'endinsa en el Winterreise el 22 de juny al Palau. Aquesta vetllada de la II Temporada de Cambra d'Ibercàmera (una de les millors i més necessàries iniciatives sorgides el curs anterior) compta amb un al·licient extra: el piano de Maria João Pires. Apartant-nos de la intimitat liederística, no menys ressenyable és la presència de la versàtil (i habitual visitant de Barcelona aquest any) Ute Lemper del 28 al 30 de novembre a l'Auditori, dins la temporada de l'OBC. Lawrence Foster serà el director.


OBC
La nova temporada de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ja comença a mostrar amb més claredat el camí que pensa seguir el seu titular, Ernest Martínez Izquierdo, i la veritat és que no manquen els concerts, sobre el paper, ben atraients. Els tres programes del Festival Mozart amb Christian Zacharias són un pròleg ideal, però més endavant trobem, per exemple, el contrastat programa americà de Martínez Izquierdo (Lollapalooza d'Adams, Amériques de Varèse i la Novena de Dvorák, 10-12 octubre); els clàssics amb majúscula de la banda sonora amb Rachel Worby (14-16 novembre); les dues peces del desaparegut Luciano Berio (Call i Folk Songs) aliades amb la Quarta de Mahler, també amb el titular de l'OBC (17 i 18 de gener); la Simfonia núm. 104 i la Missa Nelson de Haydn amb un haydinià de pro com Christopher Hogwood (27-29 febrer); i la peculiar combinació de Javelin del nord-americà Michael Torke, l'estrena del Concert per a clarinet que l'OBC va encarregar a Joan Guinjoan i l'impactant Alexander Nevski de Prokófiev (16-18 abril), de nou amb Martínez Izquierdo.
Ara bé, posats a ser molt selectius i triar només un programa i només un solista, el cronista ho té més que clar: la fascinant, colorista i hipnòtica Des canyons aux étoiles de Messiaen (mmm, només un dia, el 2 d'abril), i la visita esperadíssima de la gran, la grandíssima Martha Argerich amb el Concert per a piano de Schumann. Franz-Paul Decker dirigirà també peces de Schubert, Ginastera i Piazzolla (homenatge argentí a l'excelsa pianista?). La cita, del 26 al 28 de març.


ORQUESTRES
Un cop més, Mahler és un autor recurrent en els programes orquestrals. Cap queixa, però hi ha més vida enllà de la Terra. Un mahlerià exemplar com Eliahu Inbal feia massa temps que no apareixia pels nostres escenaris: ho farà l'11 de març a l'Auditori amb la Simfònica de Berlín i la Simfonia núm. 6 del bohemi (Ibercàmera). L'Orquestra del Festival de Budapest i Ivan Fischer van ser entre les víctimes de l'ensulsiada del cicle de Promúsica. Palau 100 convida una de les combinacions orquestra-batuta més atractives dels darrers anys amb un senyor programa, la Quarta de Schubert i la Novena de Mahler (29 d'abril).
Dues formacions britàniques aposten per l'eclecticisme, les dues dins de Palau 100: la Simfònica de Londres, a les portes del seu centenari, ve el 15 d'octubre amb el seu titular, Sir Colin Davis, i obres de Sibelius (Oceanitats i la Setena simfonia), Elgar (el meravellós Concert per a violoncel amb Han-na Chang) i MacMillan (The World's Ransoming). Per la seva banda, el 24 de maig serà el torn de la Simfònica de la BBC amb Leonard Slatkin. En cartell, només música del segle XX: Medea's Lament and Dance of Vengeance, de Barber, Another set to, de Turnage (un dels millors compositors britànics del moment), Fantasma Cantos II, de Takemitsu, i l'Onzena simfonia de Xostakóvitx. Sense moure'ns del mateix cicle, ben diferents però no menys seductores seran les emocions que ens proposarà el 10 de novembre Frans Brüggen i l'Orquestra del Segle XVIII: la Simfonia núm. 1 de Cherubini i la música escènica completa d'Egmont de Beethoven.


PIANO I CAMBRA
Els grans pianistes tenen un lloc sempre assegurat en la programació barcelonina, i el nou curs no és una excepció. Dos dels més insignes, Maurizio Pollini (Ibercàmera, 16 de març) i Grigori Sokolov (Palau 100, 19 de febrer), encara no han avançat el programa, però no és gaire exagerat dir que amb ells un baixaria a l'infern amb els ulls tancats. Tan densa com estimulant és la proposta de Till Fellner el 18 de febrer a Euroconcert: vuit preludis i fugues del segon llibre d'El clave ben temperat de Bach, les Variacions sobre 'Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen, de Liszt, i un florilegi d' Estudis
de Ligeti, una de les addicions cabdals al repertori pianístic dels darrers anys.
Ja hem aplaudit abans la Temporada de Cambra d'Ibercàmera, que té, entre els seus atractius, la presència de dos dels millors quartets de corda del món: l'Alban Berg (amb partitures de Haydn, Webern i Brahms, 17 de febrer) i el Tokyo (obres de Beethoven, Schubert i Debussy, 4 de maig). Format cambrístic, però entrant ja en el món de la música antiga, és el que també tenen dues de les millors ofertes del cicle Euroconcert: Rolf Lislevand, guitarrista referencial en aquest territori, lidera el seu Ensemble Kapsberger en un variat passeig per autors dels segles XVII i XVIII (18 de novembre), mentre que l'esplendorós barroc italià estarà ben servit pels Sonatori de la Gioiosa Marca (6 de maig).


ESTRENES LICEISTES
A més de Wintermärchen i de la conclusió de la Tetralogia, aquest curs serà una temporada pròdiga d'estrenes al Liceu, d'algunes de les quals es pot dir amb raó que ja era hora. Per exemple, de Peter Grimes, una de les obres mestres indiscutibles del segle XX que gaudirà d'una nova producció en les mans més que fiables de Lluís Pasqual i Josep Pons i les veus de Christopher Ventris i Gwynne Geyer (12 de gener-1 de febrer). També estrena al Liceu serà L'enfant et les sortilèges, una de les joies més encisadores de Ravel, però l'atenció se centrarà sobretot en la peça que l'acompanya: Babel 46, de Montsalvatge, en el muntatge ja vist al Real de Madrid coproduït amb el teatre del Liceu. Homenatge tardà a un home enyorat, com ho serà sens dubte Joaquim Homs, que aquesta setmana ens ha deixat.

Xavier Cester
Avui