Cerca de notícies

Enquesta

La Fura transforma 'Orfeo' en una experiència sensorial

25/2/2007 |

 

El grup celebra els 400 anys de l'òpera a la bodega del vaixell 'Naumon'. Hi va haver ovacions per a la primera obra barroca del grup, plena de sorpreses

No hi ha lluna plena i la gent espera al moll al costat de l'Imax per pujar al Naumon, centre cultural i laboratori de La Fura dels Baus. Al seu interior s'estrena el muntatge sui generis d'Orfeo, una obra barroca de Monteverdi amb personatges mitològics, estrenada fa 400 anys. Amb ella La Fura rendeix homenatge al naixement de l'òpera, un gènere que ha donat moltes satisfaccions.

Res a veure amb el Liceu. Aquí ningú t'acompanya al seient perquè no n'hi ha. Després de pujar la rampa d'accés al vaixell, es baixa a la bodega, submergida dos metres sota l'aigua. L'espai, d'uns 60 metres de llargada, 12 d'amplada i set d'altura, està dividit en dos per una passarel.la. A l'esquerra, l'espai està il.luminat amb espelmes vermelles, i al costat oposat, blanques.

La il.luminació tènue, el singular espai, abarrotat amb les primeres 500 persones que assisteixen a l'estrena (hi haurà més funcions el 8, 9 i 10 de març) creen una atmosfera especial. L'obra comença amb retard, per la dificultat d'acomodar un auditori que sembla excedir la capacitat de la bodega, i apareix el personatge de la música (María de Hinojosa, soprano), cantant des d'un gronxador elevat. Els que se situen més a prop dels músics, col.locats a la proa, senten les vibracions de la seva veu com mai havien experimentat en un teatre. Impressiona la bona acústica de la vella bodega d'aquest vaixell trencaglaç noruec fabricat el 1964 i rescatat del desballestament per La Fura. "Quina passada", comenta algú al meu costat. I no és l'única sorpresa de la nit. Quan la conviden a una copa de vi per celebrar el casament d'Orfeu i Eurídice, els protagonistes, la seva alegria augmenta. Però no n'hi ha per a tothom.

REPTE INTERPRETATIU
L'acció dra- màtica recorre tota la sala. Només els instrumentistes segueixen al mateix lloc durant la funció. El cor, els cantants i els actors de La Fura que participen en aquest experiment no paren. I en les escenes de l'infern, amb fum i foc llançat per actors untats en fang que s'acostaven perillosament a la gent, recordaven altres espectacles furers.

Els tres solistes Ferran Campabadal (tenor), María de Hinojosa (soprano) i Vicenç Esteve (baix) es reparteixen tots els papers. Impressiona veure la mutació de María de Hinojosa, que deixarà de ser la dolça Eurídice per transformar-se, entre altres, en la nefasta Missatgera i la seductora Prosperina, esposa de Plutó, rei del submón infernal. Vestida de vermell el persuadirà perquè deixi entrar Orfeu per buscar la seva estimada Eurídice. Plutó (Vicenç Esteve), que just abans era Caront, li contesta cantant submergit en un tanc cilíndric transparent en un autèntic repte interpretatiu. L'inconvenient és que qui no coneix la història es fa un embolic amb tant canvi de rol.
La bellesa de la música barroca interpretada per una desena de joves músics de l'Ensemble Naumon 415, dirigits amb precisió per Àngel Villagrasa des del clavicèmbal, es va esvair un moment quan els pobres es van quedar sense llum. Però, malgrat les petites fallades tècniques, el primer muntatge barroc va agradar, tenint en compte els calorosos aplaudiments recollits al final. Padrissa, el director d'escena, explota al màxim les qualitats d'un espai perquè més enllà de la vista i l'oïda, l'òpera penetri d'una forma més directa, apel.lant a tots els sentits.

Orfeu en la seva estrena en un palau de Màntua va produir una forta sensació. El d'ahir, va sorprendre.

MARTA CERVERA
El Periódico