Cerca de notícies

Enquesta

Adéu a Joaquim Homs, patriarca de la música catalana

11/9/2003 |

 

Deixeble de Robert Gerhard, el compositor barceloní deixa un extens catàleg d'obres que abracen diversos gèneres.

Dimarts moria a casa seva a 97 anys Joaquim Homs, un dels compositors catalans més destacats del segle XX, tot i que la seva obra mai va tenir la difusió que es mereixia.

Seria la figura de Gerhard la que marcaria l'evolució de la seva obra. De fet, Homs va ser el seu únic deixeble

Discret i rigorós, Joaquim Homs és una de les figures centrals de la història de la música a Catalunya, un compositor amb un catàleg extens, amb prop de 240 obres, una part de les quals, tanmateix, va veure la llum de forma tardana, o bé encara no s'ha estrenat (fa dos anys, amb motiu del concert d'homenatge al 95 aniversari del seu pare, Pietat Homs calculava en un 10 per cent les obres encara inèdites). I és que en un país sovint massa sord, Joaquim Homs va haver de guanyar-se la vida com a enginyer de la Campsa.
Nascut a Barcelona el 21 d'agost de 1906, Homs va començar els estudis de violoncel als cinc anys, i els va acabar al mateix temps que el batxillerat, alhora que bevia de l'ambient musical inculcat pel seu pare, que el duia als concerts orquestrals dirigits per Joan Lamote de Grignon. L'afició per la poesia, com la de Salvat-Papasseit, va ajudar també a impulsar la seva carrera com a compositor, iniciada de forma autodidacta.


La trobada amb Gerhard
Seria, tanmateix, la figura de Robert Gerhard la que marcaria l'evolució de la seva obra. De fet, Homs va ser l'únic deixeble del compositor vallenc, un cop aquest va tornar el 1929 a Catalunya després de la seva estada a Viena i Berlín, on va estudiar amb Schönberg. L'exili de Gerhard a Anglaterra no va trencar el contacte entre els dos homes, una amistat sincera i profunda que va quedar cristal·litzada en la biografia que Homs va dedicar al seu mestre.
Seria a través de Gerhard que Homs va entrar en contacte amb el dodecafonisme, tècnica que empraria en una part d'una producció que es caracteritza per l'intens rigor formal lligat a una expressivitat concentrada. Els vuit quartets de corda, les dues sonates per a piano, Via Crucis, Soliloquis, la Música per a 11 a la memòria de Joan Prats i les peces vocals amb poemes de Tagore i Espriu són només un petit exemple de la talla creativa d'Homs.
La Guerra Civil i l'enrarit ambient del primer franquisme van afectar la difusió de la música d'Homs, que, malgrat tot, mai va deixar de compondre. La seva vocació divulgadora també es va manifestar en les sessions organitzades per Josep Bartomeu entre 1948 i 1958, en les quals Homs comentava les audicions discogràfiques d'obres de Bartók, Webern, Stravinsky i Schönberg, entre d'altres compositors la música dels quals era de difícil accés a la Barcelona del moment. La claredat de les seves explicacions va quedar reflectida en un volum que recollia aquestes xerrades, una finestra oberta dins d'un país en la foscor.
Joaquim Homs va participar de forma activa en la creació de l'Associació Catalana de Compositors, de la qual va ser el primer president. Al llarg de la seva dilatada trajectòria, no van faltar els guardons, com el premi Ciutat de Barcelona el 1968, la Creu de Sant Jordi el 1986, el Premi Nacional de música el 1992 i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts el 1993. El conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, i Ferran Mascarell, regidor de Cultura de Barcelona, van lamentar la desaparició del compositor. El funeral se celebrarà avui al tanatori de les Corts.

Xavier Cester
Avui