Cerca de notícies

Enquesta

Mor Joaquim Homs, prolífic i irrepetible compositor català

11/9/2003 |

 

El degà dels músics espanyols va morir als 97 anys a Barcelona.

El compositor català Joaquim Homs (Barcelona 1906), degà dels compositors espanyols, va morir als 97 anys per causes naturals, dimarts passat al seu domicili de Barcelona. El funeral se celebrarà avui al tanatori de les Corts, a les 12.30 hores.
Homs va començar la seva carrera com a violoncel.lista i va ser el principal deixeble de Robert Gerhard, al seu torn últim alumne de Felip Pedrell. Homs va fer una aposta sincera per la música contemporània i va exemplificar l'exili interior en el franquisme. Entre el 1948 i el 1958 va mantenir el vincle amb l'avantguarda europea programant concerts a la Casa de les Taronges, avui Centre de Documentació Musical.
Company de generació de Joaquín Rodrigo, Xavier Montsalvatge i Joaquín Nin, va alternar la dedicació musical amb la carrera com a enginyer industrial. Tot i la doble activitat, va recrear 1.215 obres de tots els gèneres, entre composicions pròpies (240), arranjaments i adaptacions, segons el registre de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), a què pertanyia des de feia 54 anys.
Tres de les seves peces van ser seleccionades per representar Espanya en els prestigiosos festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC) a París (1937), Varsòvia (1939) i Estocolm (1956).

HOME CLAU
Joan Guinjoan, compositor i amic d'Homs, va destacar "la importància vital que va tenir en la introducció de l'atonalisme a Espanya, amb una música reflexiva i sense concessions". Guinjoan, que va dirigir obres d'Homs amb el seu grup Diabolus in Musica, va afegir: "Les seves composicions tenen un caràcter expressionista, són dramàtiques però a la vegada posseeixen un gran lirisme contingut". Josep Pons, titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya, va opinar: "Sempre va estar compromès amb la seva línia, al marge de les modes, dedicat a la seva obra i a la de Gerhard".
Entre les seves obres brillen els seus vuit Quartets de corda, dues sonates per a piano a la memòria de Gerhard (Viacrucis, Quintet de vent núm. 2), Soliloquis, Rhumbs (totes dues en record de Paul Valéry) i Música per a 11 (evocant Joan Prats). Per a orquestra va firmar Presències, Biofonia i Memoràlia. Destaquen els lieder Ocells perduts, amb textos de Tagore, i cicles de poetes catalans.
Home discret, ha mort amb moltes creacions per estrenar. La seva contribució a la música tampoc ha estat reconeguda com es mereixia, tot i que, amb motiu dels seus 90 i 95 aniversaris, es van fer una sèrie d'actes, concerts i gravacions. "El millor homenatge per al meu pare seria escoltar les seves obres", ha dit sempre la seva filla Pietat Homs. L'OBC ja havia programat aquesta temporada la seva Simfonia breu.
"Homs ens ha deixat sense que se li reconeguin prou els seus mèrits i aportacions a la música del segle XX", va lamentar ahir Eduardo Bautista, president del consell de direcció de la SGAE. "Ha sigut un home extraordinari i un músic irrepetible: va viure 97 anys i es pot dir que va dedicar 97 anys a la música". I va contribuir "a l'enriquiment espiritual de la humanitat".
Jordi Vilajoana, conseller de Cultura, va destacar "l'extensa creació i el seu gran llegat"; Ferran Mascarell, regidor de Cultura, el va definir com un "creador estudiós i artista que va apostar per la modernitat".

M. Cervera / L. Polanco
El Periódico