Cerca de notícies

Enquesta

Sense vergonya

4/2/2007 |

 

Hi ha països que no tenen cap vergonya a l'hora de defensar els tresors del seu patrimoni. Això és el que sembla que fan a Polònia pel DVD que Dux va gravar a l'Òpera de Wroclaw. Al cartellone, la que es pot considerar la primera gran òpera nacional polonesa, Halka, de Moniuszko, una partitura que combina, enmig d'un devessall de melodies captivadores, els aires de dansa del país de l'est amb els esquemes melodramàtics de l'òpera italiana. La versió té en l'enèrgica batuta d'Ewa Michnik el seu principal atot, i si el repartiment és provincià, el seu nivell mai baixa de la correcció. Qui tampoc té recança a defensar el patrimoni, en aquest cas peninsular, és Àngel Recasens i la seva exemplar La Grande Chapelle. La seva discografia per al segell Lauda s'enriqueix amb una atractiva mostra de la música instrumental amb finalitat litúrgica del segle XVIII, signada per Antonio Rodríguez de Hita.

Un tresor més immediatament seductor és el dels valsos i polques de la família Strauss. Com sempre a la velocitat de la llum, Deutsche Grammophon edita en CD i DVD el concert de Cap d'Any, aquest 2007 amb un Zubin Mehta més relaxat que mai i una Filharmònica de Viena sumptuosa al cub mentre les càmeres de Brian Large es passegen amunt i avall pel Musikverein. Ens queda un dubte: ¿no deu ser el vals Dynamiden del més sofisticat dels Strauss, Josef, més bonic que el vals d'arrencada similar del Rosenkavalier de l'altre Strauss, Richard? Mentre ho decidim, gaudim d'un altre DVD, Le nozze di Figaro (BelAir Classiques) captades al Théâtre des Champs-Elysées de París. Un repartiment que brilla més pel conjunt que per les individualitats i una posada en escena eficaç, deixen tota l'atenció en un René Jacobs que fa esclatar tota la genialitat d'aquest diví tresor (perdó pel tòpic, amic Radigales) que és Mozart.

Xavier Cester
Avui