Cerca de notícies

Enquesta

El fons de Pau Casals que es trobava a Nova York arriba a l'Arxiu Nacional

3/2/2007 |

 

Inclou la correspondència del músic amb polítics com Tarradellas i músics com Arnold Shönberg.

L'Arxiu Nacional de Catalunya va rebre fa gairebé un any una part del fons documental de Pau Casals que es trobava a la seva casa de Puerto Rico i també part del conservat per la seva vídua, Marta Casals Istomin, a Washington. Però faltava incloure la part més important del conjunt, la que es trobava a la casa de la parella a Nova York. Un material que la Fundació Pau Casals, a través de la vídua del violoncel·lista, ja ha ingressat a l'arxiu català, i ha complert així la voluntat del músic vendrellenc de preservar a Catalunya la unitat del seu llegat. El fons inclou correspondència que va mantenir amb les personalitats més importants de l'època.

El nou fons ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya inclou, principalment, la correspondència que Pau Casals va mantenir durant l'exili a Puerto Rico (1957-1973) amb algunes de les personalitats més importants de l'època, com els polítics catalans, també exiliats, Josep Irla i Josep Tarradellas; el director artístic del Liceu Rafael Moragas; i el poeta i polític Ventura Gassol. També s'hi troben documents relacionats amb l'SRA (Spanish Refugeé Aids), de la qual Pau Casals va ser president honorari i amb la qual va col·laborar fins a l'any de la seva mort; i milers de cartes i llistes amb les ajudes econòmiques que el violoncel·lista va donar als refugiats catalans i espanyols que es trobaven a l'exili.

Entre els set contenidors, amb un pes total de 741 quilograms, que contenien la documentació, també s'hi troba la correspondència de Casals amb personalitats destacades com ara els músics Alexander Schneider, Yehudi Menuhin, Fritz Kreisler o Arnold Shönberg; els polítics John Fitzgerald Kennedy, Hubert Humphrey, Lyndon B. Johnson, Tedy Kollek (alcalde de Jerusalem) o Albert Schweitzer, entre d'altres. Destaca, finalment, tota la documentació relativa a la seva obra creativa, amb les partitures originals i un fons de partitures d'obres interpretades i dirigides pel mateix Pau Casals amb anotacions personals.

Amb l'ingrés d'aquest arxiu que des de l'any 1973 es trobava a la casa que Pau Casals i la seva dona, Marta Casals Istomin, tenien a Nova York es compleix la voluntat de la parella de preservar a Catalunya la unitat del seu llegat. A partir d'ara, la Fundació Pau Casals i l'Arxiu Nacional de Catalunya classificaran i inventariaran els nous documents per tal de posar-los a l'abast dels investigadors.

El trasllat dels arxius a Catalunya ha estat finançat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El conseller Joan manuel Tresserras va mostrar ahir la seva satisfacció per l'arribada a Catalunya del fons d'aquest músic: «D'aquesta manera es compleix la voluntat d'un dels artistes més internacionals que ha tingut mai Catalunya. En aquest sentit, el conseller de Cultura va destacar (ahir, durant una visita a la Seu d'Urgell) que amb aquest fons es guanya un patrimoni que desitjaven moltes universitats i institucions dels Estats Units però que finalment ha vingut a Catalunya.

7.000 FOTOGRAFIES
El fons complet de Pau Casals consta de més de 7.000 positius fotogràfics, més de 900 cintes magnetofòniques i altre material audiovisual, milers de cartes i les partitures originals del mestre, entre les quals destaca la composició de L'himne de les Nacions Unides, que va compondre el 1971, i l'oratori El pessebre, dues de les obres que han ajudat a identificar el violoncel·lista amb la pau. Part d'aquest material ja es va ingressar fa gairebé un any a l'Arxiu Nacional de Catalunya, procedent de la casa de Pau Casals a Puerto Rico i el conservat per la seva vídua, Marta Casals Istomin, a Washington. Ara, amb el nou ingrés del material conservat per Marta Casals, l'arxiu català disposa del corpus complet del fons del violoncel·lista. De fet, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'ha fet càrrec des de 1998 de la gestió, l'inventari i la conservació del material documental dipositat per la Fundació Pau Casals.

CARINA FILELLA
El Punt