Estrenes mundialsEstrenes mundials
26/1/2007 |
La Fura dels Baus i Joan Font estrenen el mateix dia els seus muntatges lírics als teatres d'Òpera de París i Houston.
Feliç coincidència la que es donarà aquesta nit en dos teatres d'òpera separats per mig món. Mentre a l'Òpera de París La Fura dels Baus estrena la seva versió escènica de les òperes El diari d'un desaparegut, de Leos Janácek, i El castell de Barbablava, de Béla Bartók, a l'Òpera de Houston Joan Font, director de Comediants, presenta el seu personal muntatge de La Cenerentola, de Rossini.
La Fura es presenta al Palais Garnier, després que la temporada passada va estrenar la seva versió de La flauta màgica de Mozart al Teatre de la Bastilla. Habitual dels teatres operístics, La Fura compta amb un padrí d'excepció, Gérard Mortier, actual director de l'Òpera de París, que anteriorment ja els havia encarregat la posada en escena de les òperes La Damnation de Faust per al Festival de Salzburg i La flauta màgica per a la Triennal del Ruhr.
En aquesta ocasió, els dos directors d'escena, Àlex Ollé i Carles Padrissa, han comptat amb l'artista Jaume Plensa per als decorats i vestuari. "És un muntatge desproveït d'artefactes per tal que l'escena succeeixi al cap de l'espectador, però alhora destil·la alguns dels elements escenogràfics, de vídeo i llum de La Fura", explica Ollé.
Pel que fa al concepte dramatúrgic, Padrissa reconeix que fer un díptic amb dues òperes diferents de dos autors contemporanis era "un repte arriscat". Amb tot, tant l'una com l'altra obra són històries d'amor, però mentre que Diari d'un desaparegut gira entorn d'una trobada, El castell de Barbablava és el relat d'un distanciament.
Per Plensa, el mèrit dels dos directors escènics és "saber donar carnalitat a dues obres molt poètiques". En un moment en què la lírica "ressorgeix" amb contribucions d'artistes procedents d'altres disciplines, Padrissa qualifica aquesta adaptació d'"e-xemple del tipus d'òpera del segle XXI".
D'altra banda, La Fura va anunciar ahir que oferirà una única representació de l'òpera Orfeo, de Monteverdi, el dia 24 de febrer al seu vaixell Naumon, interpretada per la banda i cors de la nova formació Naumon 415 Ensemble.
La Cenerentola
I mentre La Fura espera l'aplaudiment a París, Joan Font mira com s'aixeca el teló a Houston. Res més indicat que un conte com La Cenerentola per a la seva estètica festiva. Després d'haver dirigit òperes com La flauta màgica, Orfeu i Eurídice i la sarsuela La verbena de la Paloma, ara afronta la primera estrena internacional.
"L'obra és un somni, una història imaginada per la protagonista per sortir de la seva situació dramàtica", explica Font. És per això que en la posada en escena Font aposta per un espai buit on tot és possible, alhora que accentua el concepte d'intemporalitat: "Aquesta és una història que encara avui és vigent. Tots tenim el somni de sortir de la pobresa i la misèria, i viure en plenitud i benestar; i és a través de l'amor que es produeix aquest canvi, a través d'un amor que arriba de l'exterior i és d'una altra condició social".
Les dues produccions s'estrenaran al Liceu la temporada que ve.
Marta Porter
Avui