Cerca de notícies

Enquesta

La Fura estrena a París dues peces d'òpera contemporània

25/1/2007 |

 

El Liceu coprodueix amb el Garnier els títols de Leos Janácek i Béla Bartók.

Un any després d'estrenar una òpera per primera vegada a París amb La flauta màgica de Mozart --representada a la Bastilla--, La Fura dels Baus torna a la capital francesa amb un nou muntatge ope- rístic. En aquesta ocasió no es tracta d'adaptar un clàssic, sinó de posar en escena dues obres curtes d'autors contemporanis a l'històric escenari de l'Òpera Garnier, on demà s'estrenarà el díptic Diari d'un desaparegut, de l'autor txec Leos Janácek, i El castell de Barba Blava, de l'hongarès Bé- la Bartók.

Una innovadora escenografia desproveïda de qualsevol artefacte, en què el decorat és totalment virtual, transporta l'espectador a través d'a- questes dues històries "d'atracció i amor". El muntatge, proposat pel director de l'Òpera de París, Gérard Mortier, ha estat coproduït juntament amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on es representarà la temporada que ve (del 2 al 4 de Novembre del 2007 i del 7 al 20 d'abril del 2008).

En aquesta ocasió, els directors de La Fura, Alex Ollé i Carlos Padrissa, tornen a col.laborar amb l'artista Jaume Plensa en l'elaboració dels decorats i del vestuari i el compositor Gustav Kuhn, encarregat de l'adaptació musical. Plensa va acompanyar ahir Ollé i Padrissa en la presentació del nou espectacle a l'Instituto Cervantes de París.
"Aquesta proposta sintetitza el treball de 10 anys de col.laboració, el que hem fet en escenografia, en vídeo i llums queda contingut en aquesta obra", van comentar els realitzadors, que han acceptat el "risc" que implica portar a escena les dues peces escrites a principis del segle XX. Les dues òperes "es fonen en una" i tenen com a fil conductor "tornar la carnalitat" a dues peces que són "molt poètiques". Totes dues també tenen en comú que són obres "simples pel que fa a personatges", és a dir, que tot el pes --ni tan sols hi ha cor-- recau sobre els dos protagonistes.

La primera, Diari d'un desaparegut, és una història de trobada, en què un home de camp se sent irresistiblement atret per una gitana. En l'adaptació que planteja La Fura, aquest personatge s'actualitza convertit en una prostituta de carretera --"creiem que encarna més bé el tema de la marginalitat, el tema racial no ens seduïa", admet Ollé-- aliena al món rural, del qual el protagonista es va desprenent a poc a poc. La segona peça, El castell de Barba Blava, relata el conflicte d'una noia seduïda per l'experiència, el poder i la riquesa d'un senyor madur, Barba Blava.

EL YIN I EL YANG
"Són com el yin i el yang, dues cares d'una mateixa moneda", resumeixen els directors de La Fura. Per Plensa, les paraules que resumeixen més bé la posada en escena són "llum i foscor". Les dues peces es des- envolupen en un escenari completament buit, en què se succeeixen els decorats virtuals, sorgits de la projecció d'imatges i del joc de llums i color, amb la finalitat, de "tornar l'obra als espectadors, com si fos un gran mirall, perquè ells mateixos l'acabin". En un moment en què la lírica s'alimenta de les aportacions d'artistes procedents d'altres camps i disciplines, Padrissa va qualificar aquesta adaptació com "un exemple del tipus d'òpera pròpia del segle XXI".

ELIANNE ROS
El Periódico