Cerca de notícies

Enquesta

Don Carlos «c'est moi»

19/1/2007 |

 

El Gran Teatre del Liceu estrena la versió original en francès de l'òpera de Verdi, de més de quatre hores i mitja de durada.

Habitualment, quan es parla de l'òpera Don Carlos de Giuseppe Verdi es fa referència a la versió italiana que el compositor va crear el 1884. La versió original del 1867, escrita en francès, mai s'ha portat a escena a l'Estat. Ara el Gran Teatre del Liceu ofereix aquesta primera partitura en una coproducció del Liceu i la Wiener Staatsoper. L'òpera, en cinc actes i de quatre hores i mitja de durada, compta amb Giacomo Prestia i Sonia Ganassi en els rols principals. La direcció musical l'assumeix Maurizio Benini i l'escènica, l'alemany Peter Konwitschny, que ha imaginat una posada en escena històrica, però amb jocs temporals com el que animarà l'actriu Lloll Bertran, que farà de presentadora televisiva a l'entreacte. Don Carlos s'estrena el 27 de gener.

Verdi va escriure aquesta primera versió de Don Carlos per encàrrec de l'Òpera de París, on es va estrenar l'11 de març de 1867. «La va escriure adaptant-se als gustos de l'època i després va fer-ne una versió més culta en italià, que és la que habitualment es representa, molt diferent de la primera», explicava ahir Joan Matabosch, el director artístic del Liceu, durant la presentació de la producció.

Després d'aquesta primera composició en francès en va fer tres versions més en italià. El Don Carlo reduït del 1884 és el que ha passat a la posteritat i es representa arreu del món. «Verdi va sostenir fins al final, però, que la primera versió era la que més li agradava. El desenvolupament de l'argument és més gradual i el fil conductor, més clar. El final és diferent de la versió italiana, i acaba amb tot el cor sobre l'escenari.» Pel director musical, Maurizio Benini, aquesta primera partitura té una altra peculiaritat: la «transparència» de l'orquestració, que flueix més «lleugera», seguint el gust refinat del Segon Imperi.

UN VERDI DESCONEGUT
Un cop va tenir l'òpera muntada feia més de cinc hores de durada i Verdi va haver d'agafar les tisores i retallar abans de l'estrena: «Es va molestar molt. Resulta que el públic de l'època no podia agafar l'últim tren per tornar a casa al final de la funció», va assenyalar Benini. Pel mestre, aquesta producció és una oportunitat d'or per veure un Verdi desconegut, ja que gairebé mai es representa la partitura original amb el ballet complet i els fragments que la direcció de l'Òpera de París va fer suprimir a Verdi. A més, aquesta versió és més precisa que la italiana perquè s'adapta a la concepció musical d'una obra escrita per ser cantada en francès.

Don Carlos és una opera en cinc actes amb llibret de Joseph Méry i Camille du Locle basat en el poema dramàtic Don Carlos, infant von Spanien, de Schiller. Al centre de la història, que reivindica la llibertat dels individus, es troba Carles, el fill de Felip II, un jove príncep que s'enamora de la promesa del seu pare, Élisabeth de Valois. El seus sentiments es veuran ofegats per unes raons d'Estat que li acabaran costant la vida.

«DON CARLOS» AMB HUMOR
La posada en escena, la mateixa que es va poder veure a Viena amb algunes adaptacions a l'espai del Liceu, busca per sobre de tot l'humor. Per això, el director d'escena, Peter Konwitshny, que veu Don Carlos com una gran epopeia, juga amb la relació entre els personatges i la tensió que es crea entre ells i el públic. La interpretació porta l'expressivitat dels personatges a l'extrem. Per realçar aquest joc de relacions, ha ideat una escena «senzilla» en què destaca un element: quatre parets en forma d'habitació. «Quan són a França, al principi de l'òpera, no hi ha res a l'escenari per donar la sensació de lliberat. Quan es casen Felip II i Élisabeth de Valois es veuen encerclats per les parets que només toquen terra quan entren a Espanya, en un intent de reflectir el tancament.» Els personatges també s'han d'ajupir sovint per passar per sota de les nombroses portes baixes: «La idea és mostrar que totes les persones són iguals.»

La història està ambientada al segle XVI, però les referències a l'època són tènues per donar el màxim universalisme possible a l'obra. Com a excepció, el director d'escena ha situat en l'actualitat l'«acte de fe». L'actriu Lloll Bertran es convertirà en l'entreacte en una presentadora televisiva i es dedicarà a recórrer diferents espais del teatre (el Saló dels Miralls, el hall d'entrada, les escales principals, etc.) creant expectació entre el públic i anunciant l'arribada dels personatges de l'obra.

BALLET ESTÀTIC
Un dels elements eliminats en la versió italiana, el ballet, Konwitschny el resol posant els mateixos cantants en escena, però sense ballar. Representen el somni d'un dels personatges, la princesa d'Eboli, a mode de sàtira de la mateixa òpera. És com un «sorbet de llimona» –en paraules de Matabosch– en una epopeia sagnant: «El ballet em serveix per introduir un moment còmic, sovint oblidat en moltes òperes, tot i que serveix per aprofundir la part tràgica.» Més complicat ho troba la mezzosoprano Sonia Ganassi, que encarna el rol de la princesa: «Per a mi ha estat molt difícil perquè implica posar-se de cop i volta en la pell d'un altre personatge.»

Ganassi, que és la primera vegada que interpreta aquest rol i que canta una òpera de Verdi, ha trobat altres dificultats relacionades amb el dramatisme del personatge: «Es una dona que ho veu tot, ho sent tot i ho sap tot. Tot i que no canto gaire, haig d'estar molta estona a escena. Psicològicament és un personatge complex. Ho perd tot i acaba tancada en un convent fins a embogir de dolor.»

L'AMOR, MISSATGE FINAL
El principal missatge d'aquest drama de passions reprimides és molt semblant al que vol transmetre Wagner en les seves òperes, afirma Konwitshny: «L'amor és el més important en la convivència i aquest món que veiem representat és el que estem obligats a canviar.»

El director d'escena també espera que el públic no compari aquest Don Carlos amb el Don Carlo més conegut perquè, simplement, són «diferents».

L'òpera s'estrena el proper 27 de gener i se n'han programat set representacions fins al 14 de febrer. El repartiment inclou Franco Farina, en el paper de Don Carlos; Gioacomo Prestia, de Felip II; Carlos Álvarez, de Rodrigue, i Adrianne Pieczonka, d'Élisabeth de Valois. També actuarà el Cor Savina del conservatori de Cervera en reforç del Cor del Gran Teatre de Liceu.

VALÈRIA GAILLARD
El Punt