Cerca de notícies

Enquesta

Gent de la casa

7/1/2007 |

 

Hi ha teatres que mantenen l'esperit del que podem anomenar cantants de la casa. El Liceu l'ha anat perdent de forma progressiva, per això és bo retrobar-se amb els incombustibles Josep Ruiz com a fanaler o Enric Serra com a Geronte, davant d'importacions incomprensibles com el desafinat Músic d'Agata Bienkowska. Per descomptat, els teatres alemanys de repertori encara mantenen aquests equips, amb els seus avantatges i inconvenients, palesats en el Doktor Faust berlinès. L'anul·lació del nou muntatge anunciat de Stefan Bachmann va fer que Peter Mussbach repesqués la seva producció salzburguesa del 1999, visió glacial, alienant i un xic avorrida sobre l'obra mestra pòstuma de Busoni, amb imatges, això sí, impressionants, com aquest dimoni erigit en doble del protagonista davant l'horitzó sense final del viatge que és l'existència humana. Va ser Daniel Barenboim qui va galvanitzar amb la seva opulenta lectura la funció, ara bé, l'argentino-israelià és un director sense pietat amb els cantants, i el sòlid equip de la casa (destaquem Roman Trekel com a Faust i Jürgen Müller com a Mephistopheles) va quedar sovint sepultat per l'allau orquestral.

Peter Mussbach és intendent i director artístic de la Staatsoper. Un director d'escena radicalment diferent, Nicolas Joel, serà el successor de Gerard Mortier a l'Òpera Nacional de París: un home de teatre eficaç al lloc d'un agitador brillant i polèmic. Els seus Contes al Real no passaran als annals, tampoc a nivell musical, amb una direcció mecànica d'Emmanuel Villaume. Marcus Haddock va ser un Hoffmann de gran honestedat, però carisma limitat, mentre que Desirée Rancatore enlluernava amb la pirotècnia d'Olympia. L'única que quedarà en el record és l'Antonia d'Inva Mula, encarnació abrusadora, un veritable oasi en un desert de grisor.

Xavier Cester
Avui