Una desaparició lírica i una òpera amb èxit
7/1/2007 |
Durant el 2006 l'ONCA es va ampliar, l'IAEM es va revolucionar i el Concurs Caballé es va esvair.
El panorama musical va ser un dels que més actualitat va generar durant el 2006, un any marcat per canvis importants en algunes formacions, com ara l'ONCA; per terratrè-
mols , com el de l'IAEM; per desaparicions, la del Concurs Caballé, i per aparicions, l'òpera a Sant Julià, entre molts altres esdeveniments que han marcat un any oficialment dedicat a Mozart.
L'anunci es va fer al març i l'estrena davant del públic va ser al juny amb una Nit italiana: l'ONCA es va ampliar fins a tornar-se una orquestra clàssica i va incorporar Marzio Conti. El Govern i la Fundació Crèdit Andorrà van apostar per ampliar les possibilitats i la projecció d'aquesta formació, i els nous estatus fins i tot preveien un format simfònic, això sí, només hipotètic.
La Temporada de Música i Dansa d'Andorra la Vella, del Comú i BIBM, va patir la falta d'escenari estable mentre durin les obres al Centre de Congressos i es va repartir entre el Park Hotel i l'envelat del parc Central en espera d'una època millor. A l'IAEM l'octubre va ser mogut i el conservatori, que ha incorporat la dansa, es va convertir en protagonista d'una sessió de Comú convulsa en què l'equip de la majoria va evidenciar diferències. Per un cop, la cultura va ser un tema transcendental.
Al maig Sant Julià i la Seu, que havien apostat per un Concurs Internacional Montserrat Caballé (que volien convertir en pròleg de festivals de música al Pirineu), es van quedar sense lírica. El canvi de direcció al Liceu els va deixar sense capacitat organitzativa i el concurs va acabar com el rosari de l'aurora. Per contra, a la tardor l'òpera --en format complet: escenografia, vestuari i orquestra-- va arribar a Sant Julià. El Govern, el Comú i la Fundació Crèdit Andorrà van portar La Bohème i la reacció del públic fa preveure més òpera a Sant Julià (a la qual encara es pot sumar l'èxit del programa universitari Òpera Oberta del Liceu). Escaldes va intensificar els Colors de Música --amb Lluís Llach en aquest comiat que comença a ser etern--, el Festival Yepes va tornar a convidar Tomatito --ara amb Miquel Camilo-- i la música va ser tan omnipresent que fins i tot La Cia. És Grata es va atrevir amb Germans de sang.
R. P.
El Periòdic d'Andorra