Cerca de notícies

Enquesta

El vals de Zubin Mehta

30/12/2006 |

 

El director indi dirigirà per quarta vegada la Filharmònica de Viena al Concert de Cap d'Any que es farà dilluns a la capital austríaca.

Hi ha orquestres i directors que estableixen històries d'amor. Un cas paradigmàtic és el de Zubin Mehta i la Filharmònica de Viena, una relació de 45 anys. El músic indi, membre honorari del conjunt des del 2001, no podia faltar a una cita tan glamurosa com el Concert de Cap d'Any, que dilluns abordarà per quarta vegada, vuit anys després de la seva última participació.

L'afecte de Mehta pel conjunt està intacte, com declarava aquests dies al diari Der Standard. El so inimitable de l'orquestra "no ha desaparegut mai de la meva orella" des que el va sentir per primer cop als anys 50, quan estudiava a la capital del vals. Ha plogut molt des de llavors i Mehta ha pogut dirigir tres generacions de filharmònics. "Al començament, els professors. Després, els companys d'estudis. Ara els col·legues estan jubilats i és el torn de la nova generació".

Els valsos, polques i marxes de la nissaga Strauss (amb una prosència destacada de Josef, amb sis obres) capitalitzaran el programa d'un concert que mig món pot veure per la televisió. No hi pot faltar el Ballet de l'Òpera de Viena, amb l'espanyola Lucía Lacarra de solista convidada, que oferirà diverses coreografies als palaus de Schönbrunn i Schlosshof.

Paradoxes d'un concert
Curiosament, el Concert de Cap d'Any no va néixer un 1 de gener, sinó un 31 de desembre, el del 1939. Poc després de l'annexió d'Àustria per Alemanya, Clemens Krauss va posar la primera pedra d'una iniciativa que tenia com a bandera la música dels Strauss. La cita va continuar sense interrupció durant la guerra, fins i tot enmig de l'ensulsiada total del nazisme.

Pocs dels espectadors que trobaven en el ritme de tres per quatre del vals una via d'escapament de la negror que els envoltava sabien que, segons les lleis racials nazis, Johann Strauss pare tenia una quarta part de sang jueva. Els capitostos nazis ja es van preocupar de falsificar la documentació que hi feia referència i amagar amb pany i clau els originals. Com el mateix Goebbels va afirmar, no sense cinisme, "no tinc cap intenció de veure com a poc a poc es redueix al no-res tot el patrimoni cultural alemany". Per sort, han canviat les coses i el Concert de Cap d'Any ha servit de plataforma de missatges de pau i concòrdia. Un moment clau és l'arrencada del Danubi blau: el públic interromp el concert amb aplaudiments i el director pronuncia un missatge de bona voluntat, corejat a ple pulmó pels filharmònics.

Xavier Cester
Avui