Cerca de notícies

Enquesta

Voluptuositat hipnòtica

24/12/2006 |

 

Centrem-nos ara en plaers més profans i voluptuosos. Hilary Hahn demostra que el Concert per a violí núm. 1 de Paganini no és només un desplegament de virtuosisme desaforat, sinó també una obra de gran musicalitat. Eiji Oue l'acompanya amb eficiència en aquest cedé de Deutsche Grammophon que també inclou l'infreqüent Concert núm. 8 de Spohr. Com infreqüent és a casa nostra Porgy and Bess, l'obra magna de Gershwin. John Mauceri ha convençut Decca per gravar l'òpera tal com es va estrenar a Broadway el 1935, és a dir, amb els talls que el mateix Gershwin va fer. Hi ha, per tant, menys música que en altres registres, però els resultats ens convencen de les virtuts de la concisió.

Philippe Herreweghe continua el seu periple per la música de la segona meitat del segle XIX amb els instruments originals de l'Orquestra dels Camps Elisis. Les seves sonoritats donen una plataforma immillorable perquè Sarah Connolly i Dietrich Henschel se submergeixin en el món poètic de Des Knaben Wunderhorn de Mahler. Si es volen sonoritats encara més opulentes i hipnòtiques, la Simfonia lírica de Zemlinsky és la tria ideal. Christoph Eschenbach pot ser un director discutible, però en aquest disc de Capriccio l'Orquestra de París mostra la seva cara més seductora. Esclar que Christine Schäfer i Matthias Goerne incrementen de forma exponencial el valor del disc. Pel que fa a l'última recomanació, es pot pensar que amb les exòtiques aromes de les Cançons de la princesa dels contes de fades, de les Cançons d'amor de Hafiz i el ballet Harnasie, de Szymanowski (EMI), el cronista ha caigut en la temptació multiculti. Res més lluny de la realitat: només ens rendim a la fascinant osmosi que Simon Rattle, en puntual retorn a Birmingham, ha aconseguit amb la música del compositor polonès.

Xavier Cester
Avui