Cerca de notícies

Enquesta

Liliana Cavani imagina una «Manon Lescaut» apassionada i tradicional

21/12/2006 |

 

La directora italiana debuta al Liceu amb aquest títol de Puccini, que feia disset temporades que no es programava.

Liliana Cavani, coneguda per films memorables com ara Porter de nit i Berlín interior, debuta al Liceu dirigint una de les obres més populars de Puccini, Manon Lescaut (1893). Per aquesta òpera, basada en la novel·la de l'Abbé Prévost, Cavani ha imaginat una Manon apassionada, però a l'hora tradicional, en adaptar-se a les possibilitats de la lírica. En el muntatge, una producció de la Scala de Milà de 1998, participen Daniela Dessì, Fabio Armiliato i Carlos Chausson en els papers principals, i la direcció musical és de Renato Palumbo. Manon Lescaut s'estrena divendres i es podrà veure fins al 8 de gener. El públic del Liceu podrà descobrir a més aquests dies una exposició sobre l'univers de Renata Tebaldi, amb una selecció de fotografies i vestits seus.

Diu que creu poc en les escenografies modernes que actualitzen les òperes. Són «avorrides» i «distreuen de la història i dels músics». «Molts escenògrafs estan frustrats perquè els agradaria fer la seva pel·lícula, quan en realitat es tracta de fer la pel·lícula de Puccini, Wagner o Gluck», pensa Cavani. A l'hora de dirigir Manon Lescaut, una obra que feia disset temporades que no es programava al Liceu, ha intentat ser fidel a Puccini amb els mitjans de la lírica, malgrat els límits d'interpretació, «condicionats per les possibilitats dels cantants». La interpretació, però, és la prioritat a l'hora de dirigir òpera per Cavani, ja que permet la narració psicològica dels personatges. La directora creu que així és com ho entenien Puccini i Verdi, dos autors realistes que van compondre partitures paral·leles, dues grans històries d'amor apassionat i desgraciat, Manon Lescaut i La traviata respectivament.

Cavani ha dut al teatre líric les dues obres sempre buscant la clau tradicional i posant pocs objectes sobre l'escenari. «No m'interessa situar Manon en un pub, en un aeroport o en una estació de tren. Transposar èpoques és una qüestió banal que només aconsegueix que el públic s'oblidi de la música i es deixi eclipsar per posades en escena espectaculars».

MÉS ENLLÀ DEL SEXE
La directora destaca la modernitat del personatge i el compara amb l'ideat per Dumas a La dama de las camèlies, convertida per Verdi en La traviata: «Per elles el sexe no té cap importància i no tenen cap problema a l'hora d'entregar-se als homes per diners. L'amor el veuen com una cosa més sublim i meravellosa».

Aquest vessant eròtic de Manon –una jove prostituta de luxe que s'enamora d'un noble pobre–, és la que li hauria agradat a Cavani subratllar si, en lloc d'una òpera, hagués dirigit una pel·lícula: «Amb les possibilitats del cinema hauria pogut fer una Manon molt eròtica, però en teatre no puc posar Des Grieux abaixant les faldilles a Manon per posar-li la mà al cul. Quedaria ridícul!» Per Cavani, però, més que portar Puccini a la gran pantalla, la motivaria més fer una adaptació de la novel·la de François Prévost. «L'època en què va escriure aquesta història, el segle XVIII, és molt més lliure i fins i tot llibertina, comparada amb el segle XIX, quan Puccini va fer la seva versió.»

Mentrestant, la directora treballa en un film sobre Einstein i en un altre projecte de cinema que prefereix mantenir en secret.

Amb aquest muntatge el Liceu obre un cicle dedicat a Manon, que seguirà amb Boulevard Solitude, de Hans Werner Henze al març i Le portrait de Manon i Manon, de Jules Massenet, a l'estiu, a banda de diverses propostes programades al Foyer.

VALÈRIA GAILLARD
El Punt