Cerca de notícies

Enquesta

Salzburg coprodueix per primer cop una òpera amb el Liceu

30/8/2003 |

 

El festival austríac comparteix amb l'Òpera de Viena i el coliseu barceloní el muntatge de 'La ciutat morta', de Korngold.

El festival austríac tanca demà les seves portes fent balanç de l'edició del 2003, en què hi ha hagut un rècord d'ingressos per la venda d'entrades, i avançant la programació de l'any vinent.

L'edició del 2003 es tanca amb un balanç econòmic positiu, amb uns ingressos rècord per venda d'entrades d'uns 23,6 milions d'euros

Quatre noves produccions operístiques pujaran a escena l'any vinent a Salzburg, entre les quals destaca Die tote Stadt, d'Erich Wolfgang Korngold. Amb aquest títol Peter Ruzicka, director artístic del festival, continua amb la seva política de programar obres dels compositors perseguits pel nazisme iniciada l'any passat amb una esplèndida producció de Der König Kandaules, de Zemlinsky, però que enguany s'ha hagut de conformar amb una simple versió concertant de Die Bakchantinnen, d'Egon Wellesz.
L'obra de Korngold és una coproducció de Salzburg amb la Staatsoper de Viena i el Liceu, la primera entre el festival i el teatre barceloní, que compta amb direcció musical de Donald Runnicles i escènica de Willy Decker, i les veus d'Angela Denoke, Bo Skovhus i Torsten Kerl. El muntatge inaugural, el dia 24 de juliol, però, serà d'un tipus força diferent, King Arthur, de Purcell, amb Nikolaus Harnoncourt i Jürgen Flimm com a responsables musical i escènic.
Harnoncourt descansarà el 2004 del seu cicle mozartià amb Martin Kusej, però el compositor salzburguès hi serà present amb un nou Così fan tutte amb direcció escènica d'Ursel i Karl-Ernst Hermann, que arribarà primer al Festival de Pasqua amb Simon Rattle i la Fiharmònica de Berlín i que, a l'estiu, comptarà amb Philippe Jordan al capdavant de la Filharmònica de Viena i amb Tamar Iveri, Ramón Vargas i Thomas Allen.


Nova casa per a Mozart
Un dels grans escàndols de l'edició d'enguany, El rapte del serrall, serà reposat l'any vinent. L'objectiu del festival és dur a escena totes les òperes de Mozart de cara al 2006, el 250 aniversari del seu naixement, i per això ha endegat un projecte de reforma del Kleines Festspielhaus, pressupostat en 29 milions d'euros, que renaixerà com la Mozart Haus amb 250 localitats més i una acústica millorada.
L'oferta operística es completa amb una nova producció de Der Rosenkavalier, amb Adrianne Pieczonka i Angelika Kirschlager. El director escènic està decidit, Robert Carsen, el musical, encara no, tot i que l'imprevisible Carlos Kleiber és una ferma opció. En concert, Anna Netrebko i Daniela Barcellona reviuran el belcantisme d'I Capuleti ed i Montecchi, de Bellini, i Valeri Guerguiev i les seves hosts del Mariinski, Guerra i pau, de Prokófiev.
L'edició del 2003 es tanca amb un balanç econòmic positiu, amb uns ingressos per venda d'entrades d'uns 23,6 milions d'euros, un rècord que supera els 22,4 milions assolits el 1996 i el 2001. Això ha estat possible gràcies als 243.820 espectadors de 63 països que han visitat el festival, si bé l'índex d'ocupació, un 94,3%, es manté estable respecte a l'any passat (94,2%).


Un amor a tres bandes
L'edició d'enguany ha mostrat que la relació entre Pierre Boulez, la Filharmònica de Viena i el públic de Salzburg sembla una història d'amor a tres bandes, si hem de fer cas de les cares de satisfacció que es veien a l'escenari i les grades del Grosses Festspielhaus. En el concert que hi va dirigir, Boulez va subratllar les connexions entre la Passacaglia opus 1 i les peces per a orquestra opus 6 i 10 de Webern, bandejant de la primera partitura qualsevol temptació d'hedonisme sonor. La seva visió analítica i l'extrema claredat que extreu de cada partitura són ideals per a la hiperconcreció dels altres dos opus webernians.
Pel que fa a la Quarta simfonia de Mahler, hi poden haver lectures amb més cor, però la del músic francès va ser una meravella per l'apol·línia bellesa, la meticulositat de l'exposició de tots els elements, i pel dolç escalf, com el del sol ponent a la tardor, que va imprimir a la partitura, una visió que va arribar al seu zenit en un tercer temps en què la corda de la Filharmònica de Viena va arribar (i superar) a l'excelsitud. Només quedava el cant angelical de Miah Persson per arrodonir un gran concert.
Pel que fa a la versió concertant de Die Bakchantinen, de Wellesz, va destacar la ferma concertació de Marc Albrecht, un dels valors ascendents de la direcció orquestral (ha estat el responsable aquest estiu del nou Holandès errant de Bayreuth), obtenint una bona resposta de la Simfònica de la Ràdio de Viena i del Cor de la Filharmònica Eslovaca de Bratislava, enfrontat a una part, sobretot les veus femenines, de gran compromís. Roman Trekel va aportar una incisiva declamació al rol de Dionysos, Eva-Maria Westbroek es va revelar com una soprano d'impactants recursos com a Agave i Raymond Very va prestar la seva veu de tenor multiusos a l'infortunat Pentheus.

Xavier Cester
Avui